‘Caïm i Abel’: ambició i èpica
BarcelonaQuan Oriol Broggi va plantejar a Marc Artigau que escrivís una obra per a la Biblioteca de Catalunya, ho va fer amb una premissa: “Que sigui molt ambiciosa, amb molts personatges, que expliqui històries fortes, que et remogui les entranyes. No tinguem por de fer una cosa gran. Que si ens agrada, ens agradi molt. Que si ens avorreix, ens avorreixi molt”, recorda. Marc Artigau va acceptar el repte i, després de dos anys d’escriptura, dimecres que ve estrena a la sala de La Perla 29 un espectacle amb un títol de ressons bíblics, Caïm i Abel, i una ambició de transcendència que l’emparenta amb Incendis de Wajdi Mouawad, el gran èxit teatral de la companyia.
Va ser el mateix Broggi qui, a principis de temporada, va batejar Caïm i Abel com “un Incendis a la catalana”, una comparació amb la qual el dramaturg se sent absolutament incòmode i aclaparat. “És una tragèdia contemporània i és èpica -confirma-, però parla d’altres temes. Jo no he vist cremar autobusos, però en canvi he tirat pedres al boig del poble, un home que havia tornat tarat de la guerra, i he celebrat el gol de Wembley amb el meu avi, que va ser del bàndol dels vençuts i vivia el Barça com un símbol més enllà del futbol. Aquesta és la nostra mitologia, és més d’estar per casa”, admet Artigau. Broggi ho veu com la renovació dels mites propis, “igual com Espriu explicava Sinera”. L’actor Lluís Villanueva assegura que el text és gran perquè arriba a “explicar les cosmovisions d’una època”.
Per anar a l’arrel de la seva mitologia personal, el dramaturg recorre al seu origen familiar, a Arbeca, i hi entrecreua diferents històries que s’allarguen des dels anys 80 fins a l’actualitat. La imatge que el va inspirar inicialment és la d’un policia sota una reixa esperant que un immigrant en baixi. “Volia explicar com aquella trobada pot ser rellevant per a la vida d’ells dos, segons què passi”, diu. L’obra té dues parts amb dos protagonistes, Caïm i Abel, que no són germans enfrontats sinó homes amb històries paral·leles en diferents bandes del Mediterrani.
Caïm (Marc Rodríguez) és el nét d’un republicà mort a Jaca i és a través de qui es descobreix la història d’un poble de la ruralia catalana i els seus habitants. El noi passarà de vigilar el tros -on un dia es troba un immigrant a qui rep a boca de canó- a ser vigilant de la frontera. L’Abel (Sergi Torrecilla) és el fill d’aquell immigrant, un pare que mai no va conèixer. Viu fent de taxista en una ciutat africana somiant marxar-ne costi el que costi.
Entre els temes i personatges que es creuen en aquesta epopeia de 3 hores de durada -en què sis actors interpreten divuit persones- hi ha el concepte de frontera, l’obsessió per la vigilància, “la societat catalaneta convergent que hem tingut durant tants anys, com veiem el món i com rebem els de fora”, diu Artigau. L’autor i director va fer un viatge a l’Àfrica, a Moçambic, per entendre què passa al continent oblidat: “Europa, Occident, és un generador de discursos que utilitza el capitalisme per establir una violència sistemàtica, colonial, econòmica -afirma-. Potser és políticament incorrecte dir-ho, però tota aquesta violència que hem anat generant ens tornarà”.
