Radiografia de crani en menors de 2 anys amb traumatisme cranial accidental lleu i risc moderat de lesió intracranial. Essencial

Nota: Aquesta fitxa és una recomanació per a l'ajuda a la presa de decisions en l'atenció sanitària. No és de compliment obligat ni substitueix el judici clínic del personal sanitari.

El traumatisme cranioencefàlic és una de les principals causes de mortalitat i seqüeles dels menors als països desenvolupats, i és motiu de consulta freqüent.

La Rx de crani en 3 projeccions és una practica relativament freqüent malgrat la seva baixa sensibilitat per detectar lesió intracranial.

En els menors de 2 anys amb traumatisme cranioencefàlic lleu no es recomana fer la radiografia de crani de manera rutinària. S’hauria de substituir per escales que inclouen dades clíniques i del mecanisme traumàtic per valorar el risc de lesió intracranial.

En menors de 2 anys amb un traumatisme cranial accidental lleu i risc moderat de lesió intracranial es recomana no realitzar de forma sistemàtica una radiografia de crani.

Recomanació en PDF

Més informació
Amb la col.laboració de
Fonts
Enllaços d'interès

Més informació

El traumatisme cranioencefàlic és una de les principals causes de mortalitat i seqüeles dels nens als països desenvolupats.

S’estima que entre el 3 i el 5% de les consultes infantils als centres d’atenció primària i als serveis d’urgència es produeixen per un traumatisme cranioencefàlic, que en el 90% dels casos és lleu. Tradicionalment la presència d’una fractura de crani s’ha considerat un factor de risc de lesió intracranial, per aquest motiu se segueix practicant la radiografia de crani en alguns casos de traumatisme cranioencefàlic lleu, fonamentalment en menors de 2 anys i amb un risc moderat de lesió intracranial. Habitualment es fan 3 projeccions: front, perfil i projecció de Towne.

Les recomanacions actuals van encaminades a utilitzar escales que depenen de la simptomatologia i del mecanisme lesional per estratificar el risc de lesió intracranial i valorar així la necessitat de realitzar una tomografia cranial. Existeixen diversos treballs que intenten determinar la indicació de tomografia cranial en nens amb un traumatisme cranioencefàlic lleu. En cap d’elles es té en compte la realització d’una radiografia de crani, i totes elles es basen en dades de l’anamnesi i exploració física.

Les revisions sistemàtiques més recents estableixen les escales dels grups CATCH (realitzat a Canadà), CHALICE (realitzat al Regne Unit), i l’estudi del grup Pediatric Emergency Care Applied Research Network (PECARN, realitzat als Estats Units d’Amèrica) com las millors per predir la presència d’una lesió intracranial en els nens amb traumatisme cranioencefàlic lleu. L’estudi PECARN ha valorat de forma separada més de 4.500 nens menors de 2 anys i ha identificat els següents factors de risc independent de patir una lesió intracranial greu: alteració de l’estat mental, cefalohematoma fora de regió frontal, pèrdua transitòria de consciència durant 5 segons o mes, mecanisme d’alta energia, fractura cranial palpable o actitud anormal del nen segons els pares. L’absència d’aquests 6 factors, fan que el risc de lesió intracranial clínicament rellevant sigui molt baix (0,02%). D’altra banda, la radiografia de crani presenta limitacions (sovint es difícil d’interpretar, té una baixa sensibilitat per diagnosticar lesió intracranial) i sotmet al pacient a una radiació ionitzant no gens menyspreable. No obstant això, un estudi canadenc fet a professionals d’urgències pediàtriques ha mostrat una gran variabilitat en la sol·licitud de radiografia de crani (entre 20% i 80% dels casos).

En conclusió, en infants menors de 2 anys amb traumatisme cranioencefàlic lleu, no es recomana fer la radiografia de crani de manera rutinària atès que aquesta es pot substituir per escales que inclouen dades clíniques i del mecanisme traumàtic per valorar el risc de lesió intracranial.