Este blog no apoya la difusión de contenidos con derechos de autor (excepto los casos en los que el autor da su permiso para ello o los difunde de manera gratuita).
Aquest blog no dona suport a la difusió de continguts amb dret d'autor (exceptuant els casos en els que l'autor en dona permís o els difon de manera gratuïta).
This blog does not support the dissemination of copyrighted content (except for cases in which the author gives permission for it or spreads for free).

lunes, 29 de marzo de 2021

Ressenya de Marte Satánico


Amb l'entrada d'avui començo una petita sèrie en la que us parlaré de Marte Satánico, el joc de rol trash metal escrit i dibuixat per Álvaro López (Instagram) i publicat per la Sociedad del Dado Cornudo.

El joc es troba disponible en format digital a DriveThruRPG en castellà i anglès com a “paga el que vulguis” (PWYW) a un preu suggerit de $2.37.


Es dona l'avinentesa que vaig poder adquirir el joc en format físic al 2017 i ara que està disponible de manera més àmplia és el moment adequat per ressenyar-lo.

Però abans de començar deixaré que l'autor es presenti ell mateix:

Benvingudes amigues i amics a aquesta ressenya que tant agraeixo de Marte Satánico.

Aquest petit joc no va nèixer com a tal si no que inicialment era part de la meva aportació com a dibuixant a Altar Mutante, el fanzine de tebeos del que soc responsable junt amb l'inefable Luis Sendón. A aquella primera etapa vaig dibuixar 7 capítols amb guions de Roberto Díez, un altre imprescindible de l'escena rolera, que porta capitanejant el seu blog Frankenrol des de temps pretèrits.

El cas es que la meva part de dibuixant i la de DJ es retroalimenten continuament. Quan planifico un tebeo sempre va en paral·lel amb les partides amb les que faig sofrir als meus camarades de la taula de joc. I amb Marte Satánico vaig saber des del principi que havia donat amb un rerafons que si bé no té res de veritable originalitat si demostra possibilitats infinites i sobretot amb un regust inconfusible. Barrejant tot el que més m'agrada d'altres universos de joc (Warhammer 40k), còmics (qualsevol cosa de 2000 AD o de Kirby) i per suposat cinema (Evil Dead, La Galàxia del Terror i caspa de sèrie B variada) va nèixer aquest Mart desquiciat, distòpic i sagnant. De totes maneres hi ha una cosa que m'agradaria deixar clara, per a mi això no és un joc de conya com altres títols molt celebrats tipus Fanhunter o el clàsic Paranoia. Quan dirigeixo a Marte Satánico ho faig, o ho intento, amb el mateix nervi i mala hòstia que quan ho faig amb Cyber, a Greyhawk o al que sigui. A les meves partides de Marte Satánico hi ha tragèdia, hi ha mort, hi ha terror i hi ha humor, pero és negre com el mateix ullet de Llucifer.

Si a algu li interessen els meus còmics apareixen al ja anomenat Altar Mutante (Tumblr | Facebook | Twitter | Tebeosfera) o editats per Demo Editorial. A més a més d'això he tocat la bateria com un mandril a vàries bandes de hardcore punk com Codia, Chico Perro o Ronha i ara bramo a Destrucción Mutua Asegurada, totes es poden escoltar gratuitament a Bandcamp. A Instagram em pots caçar a @eisentharg469.

Res més, gràcies per la vostra atenció i hail Satán!!


Rerafons i univers

Álvaro ha agafat com a base l'SRD del reglament de la cinquena edició de Dungeons & Dragons (Castellà a Nosolorol | Anglès a Wizards of the Coast) i ha agafat els tòpics que poblen els fanzines underground, les revistes de fantasia i ciència ficció per adults i la música heavy metal y punk per barrejar-los amb diversos elements inspirats pels jocs, les pel·lícules i les sèries de televisió que ens acompanyen des de fa anys, aconseguint un joc en el que hi ha molts dels tòpics de les sèries B i Z, l'acció desfermada i la voluntat d'oferir una experiència de joc boja i desimbolta amb la que gaudir d'una bona estona.

Marte Satánico ens trasllada a un futur de ciència ficció en el que Llucifer, Princep de les Tenebres (sí, tal i com ho esteu llegint), és alliberat pels seus acòlits de la seva reclusió a les profunditats de Mart i s'enfronta a la Humanitat en una guerra que abasta tot el sistema solar. Després d'un segle de conflicte i la derrota de l'àngel caigut durant les Guerres Lluciferines la Terra i un gran nombre de les seves colònies s'ha convertit en deserts radiactius pels quals vagaregen senyors de la guerra, tribus de carronyaires nòmades i refugiats i supervivents del que antigament era el poderós imperi humà.


Mart s'ha convertit en el centre del sistema solar, a la seva superfície terraformada habiten les grans cases feudals lluciferines (Ortik, McCracken, Barreiro i Von Paulus), els líders de les quals es consideren a ells mateixos com a descendents llegítims de Satanàs (sembla que el dimoni no va saber-se estar quiet). Junt amb aquests existeix una gran multitut de clans menors i tots s'enfronten entre ells per posseir les riqueses que ofereix el planeta vermell, convertit en un lloc de pelegrinatge, font de recursos aparentment inesgotable i un gran jaciment arqueològic a l'espera de ser excavat per descobrir els seus secrets, però tots els que s'atreveixin a endinsar-se en els dominis dels fanàtics seguidors de Llucifer (com ara els personatges jugadors) hauran de ser especialment hàbils i tenir molta sort si volen sobreviure a l'intent (ja us he comentat que sembla que els lluciferins són canibals...?).

A l'òrbita de Mart també existeixen unes quantes desenes d'hàbitats artificials en els que sobreviuen com poden tots (des de ciutadans teòricament civilitzats fins gentalla de tot tipus) els que volen veure's lliures de la malsana influència de les hordes lluciferines que habiten la superfície. L'hàbitat més important està situat a les restes del cap del Tità, l'èsser extradimensional que va aconseguir derrotar i expulsar Llucifer (i que a mi em fa l'efecte que podria ser un parent de Galactus, no?), a dins seu s'hi troben les instal·lacions portuàries de La Forja (dirigides pels nans agrupats en la cooperativa S.K.U.A.T.), la Ciutadella (refugi de rics potentats) i el Laberint de Brutícia (que s'ha expandit de manera descontrolada i on viuen amuntegats la resta d'habitants del cap del Tità).

Races marcianes


Els jugadors que vulguin crear personatges en aquest joc tenen disponibles les següents races:
  • Humans: éssers adaptables que poden abastar tot el ventall de possibilitats que ofereix l'ambientació (seguidors del Dimoni o de la Llum, tècnics, bandolers amb pocs escrupols, etc.).
  • Orks: el malaurat intent dels genetistes marcians per obtenir supersoldats que va acabar creant una raça d'éssers verdosos extremadament caòtics i perillosos.
  • Humandroides: màquines amb sentiments de tot tipus de formes que li deuen la seva intel·ligència a l'influència del Tità (poden ser perfectament la Maria de Metròpolis o C3PO i R2D2, la nostra perella de robots preferits).
  • Skard: homes rata de l'espai, amb fusells.
  • Nans: grans constructors i ingeniers, que es caracteritzen per ser robusts i baixets degut a una mutació heretada pel fet de viure a hàbitats de baixa pressió atmosfèrica.
Com podeu veure aquí hi ha una gran influència dels universos de joc de Warhammer Fantasy Battle i Warhammer 40,0000.

Classes de personatge

Els tipus de personatge que es poden crear són els següents:

Caçador de carronya
Nascut en els subnivells del cap del Tità o als carrers de qualsevol colònia marciana de mala mort.
És el supervivent nat que pot adaptar-se a qualsevol situació.
Mercenari
Pot haver format part dels destacaments de marines de les Forces Colonials, haver sigut un soldat de fortuna o un pinxo a sou.
Son els adequats per desfer-se de qualsevol oposició a cops de puny, a trets o amb el que faci falta.
Pelegrí
Des de missioners i ascetes fins a líders religiosos, monjos guerrers o xamans i druides, sempre batallant contra els seguidors de Llucifer (per tant son l'equivalent dels Cavallers Jedi de l'ambientació).
Taumaturg
Fetillers i mags de l'espai els poders dels quals han sigut despertats per la influència del Tità o que s'han dedicat a estudiar les (males) arts lluciferines.
Tecnoadepte
Especialista a mantenir i reparar tot tipus de maquinària a base de potineries, improvitzacions i molta sort (fins que se li acabi).
Il·lustracions d'Álvaro López

Tecnologia, equipament i armes


El desenvolupament tecnològic de l'univers de Marte Satánico es, per dir-ho d'alguna manera, variada, per tant l'àrbitre té tota la llibertat per fer tot tipus de barreges, com en aquests exemples que se m'han ocorregut:
  • Societats medievals que tenen accès a armes de foc de projectils sòlids o fins i tot armes d'energia (cóm fan el manteniment? on aconsegueixen la munició?).
  • Naus espacials amb capacitat de viatjar a velocitats per sobre de la de la llum però amb un sistema de comunicacions intern inexistent o defectuós, per tant és necessari usar missatgers a peu per transmetre les ordres a la tripulació.
  • Cotxes i altres vehicles construits usant peces i recanvis d'origens molt diversos (com si fos Mad Max) i que sembla increible que puguin funcionar.
Pel que fa a l'equipament que poden usar els personatges hi ha una descripció mínima però suficient en la que destaquen les armes, un bon munt d'armes, i les armadures protectores.

Escenari de mostra: Tarsis


EL manual inclou un escenari de mostra situat a la regió marciana de Tarsis, amb prou dades de rerafons (descripció de personatges, llocs i objectes) per a que l'àrbitre pugui crear una aventura en la que involucrar els personatges jugadors i fins i tot inicar una campanya d'aventures depenent de les seves accions.

Bestiari i idees per a aventures

Per últim Marte Satánico ofereix un conjunt de personatges no jugadors (malfactors i seguidors de Llucifer), éssers sobrenaturals (dimonis i fantasmes) i monstres que l'àrbitre pot usar per poblar els seus guions i algunes llavors d'aventures que l'àrbitre pot desenvolupar o agafar com inspiració per a crear les seves pròpies.

Conclusions

Marte Satánico és un joc que, tot i la seva mida reduïda, aconsegueix contagiar-te les ganes de jugar-lo i encara més si detectes les referències que estan amagades al text del manual bàsic (una cosa de la que parlaré a la propera entrada), a més a més també és compatible amb qualsevol material de joc que estigui basat en la cinquena edició de Dungeons & Dragons i jocs similars, tal i com explicaré a l'última entrada d'aquesta sèrie.

Vist tot això no puc més que concedir a Marte Satánico i al seu autor el meu segell de distinció.



Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:

Castellano English

No hay comentarios:

Publicar un comentario