El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha anunciat avui que en les properes setmanes el Govern de la Generalitat endegarà els tràmits per calcular un salari mínim català de referència en termes de cost de vida i equitat salarial. Aragonès ha fet aquest anunci durant la presentació de l’Informe Anual de l’Economia Catalana 2018, que s’ha celebrat aquest matí a la seu de Creu Roja a Catalunya, i on també han participat la secretària d’Economia, Natàlia Mas Guix, i la directora general d’Anàlisi Econòmica, Marta Curto.

 

Aragonès ha reconegut que, a hores d’ara, la Generalitat no té les competències necessàries per fixar per llei un salari mínim català, “però sí que podem fer allò que tantes vegades hem fet quan l’Estat no ha arribat fins on volíem, que és aconseguir-ho a través d’un consens social”. És per això que, segons el vicepresident, aquesta mesura ha de ser fruit d’una estratègia compartida “amb les organitzacions sindicals i les patronals”, per tal d’enfortir “la negociació col·lectiva” i “avançar cap un salari mínim de referència propi”. Les conclusions d’aquest càlcul i el seu impacte es donaran a conèixer en el termini de tres mesos.

 

L’impuls al salari mínim català “és una de les mesures previstes en l’Agenda Catalana per la Prosperitat que estem impulsant des del Govern i que ens ha de permetre avançar cap a un creixement compartit i una major cohesió social”, ha remarcat el vicepresident. En aquest sentit, també ha assegurat que, per reduir les desigualtats de forma efectiva, calen polítiques “tangibles” i “transversals”: “Algunes les hem de dur a terme com a Generalitat; altres necessiten la complicitat de la resta d’administracions públiques, i altres les podem construir com a país i com a societat”.

 

 

 

L’informe anual de l’economia catalana 2018 recull l’evolució de les principals magnituds macroeconòmiques, però també el comportament dels indicadors de progrés social i benestar. “El PIB i altres dades macroeconòmiques són rellevants com a mesura de riquesa agregada, però cal veure en què es tradueixen, perquè el PIB per si sol no és una garantia de progrés”, ha destacat la secretària d’Economia, Natàlia Mas Guix. Segons Mas, “després d’uns anys de fort creixement ens trobem en una fase madura del cicle i l’economia catalana es manté sòlida, però hi ha desafiaments globals i complexos, com ara el proteccionisme, la revolució tecnològica o el canvi climàtic, que requereixen creativitat i idees noves”, ha afegit. Entre els principals reptes de l’economia catalana, Mas ha esmentat la necessitat d’augmentar la qualitat del treball, l’envelliment de la població o la millora de la productivitat i la innovació.

 

En conjunt, el 2018 l’economia catalana va assolir un creixement del 2,6 %, set dècimes per sobre de la mitjana de la zona euro. Els augments sostinguts registrats en el darrers exercicis han fet possible que el 2018, per primer cop, l’economia catalana hagi recuperat el nivell del PIB per habitant d’abans de la crisi. Aquest nivell ja s’havia recuperat en volum total l’any 2016, però no ha estat fins l’any passat que també s’ha recuperat el nivell per habitant.

 

Pel que fa al sector exterior, les exportacions de béns a l’estranger van moderar-se fins a augmentar en un 1,1 %, condicionades per l’afebliment del comerç a Europa, mentre que les importacions van mantenir un elevat ritme de creixement, d’un 6,9 %. El 2018, el nombre total d’empreses exportadores es fa elevar fins a les 47.918 (2,7 % més que el 2017).

 

 

 

L’any 2018 l’economia catalana va seguir generant ocupació a bon ritme, encadenant així cinc anys de creixement sostingut després del sotrac de la crisi. El 2018 s’assoleix la taxa d’atur més baixa en una dècada (11,5 %), després del màxim que va registrar l’any 2013 (un 23,1 %). Continuen, però, destacant les elevades taxes d’atur dels joves de 16 a 24 anys i dels estrangers no comunitaris (23,1 %).

 

 

El document complet de l’Informe anual de l’economia catalana 2018 es pot consultar en aquest enllaç: