Llista alfabètica
Llista alfabètica

Víctor Iranzo i Simon

Fortanete, 6 de març de 1850
València, 24 de gener de 1890

Fotografia de Víctor Iranzo i Simon

Poeta

Nascut a Fortanete, Terol, ben aviat la seva família es traslladà a Mora de Rubielos, des d'on partiria, quan ell tenia dotze anys, cap a València. El seu germà Enric seria metge i docent a Saragossa i després a València.

A València, on començà a treballar com a aprenent en un magatzem de teixits, del qual, més tard, n'arribaria a ser l'amo, es casà i va tenir diversos fills.

Va fer diverses feines com a pintor i grafista en empreses de publicitat. Paral·lelament, degut a la seva afició a la literatura, es va dedicar a una carrera lletrada i destacà com a poeta i publicista. A València, formà part de l'Ateneu Científic i Literari, i també fou membre de l'Ateneu Mercantil des del 1879. El seu primer llibre de poemes fou publicat en castellà, el 1872, titulat Flores sin aroma.

El 1876 el republicà Constantí Llombart fundava l'associació Lo Rat-Penat i ell, que malgrat ser d'origen aragonès sentia una forta vinculació amb la cultura valenciana, hi entraria el 1878 sent un dels màxims col·laboradors, juntament, en aquell moment, amb Josep Maria Puig i Torralva, Lluís Cebrián, Antoni Palanca i Ricard Céster. Hi entrà doncs, en el primer període de l'entitat (1878-1883), ple de l'entusiasme dels seus col·laboradors per la seva fundació, quan s'organitzarien multitud d'activitats, des de vetllades literàries fins a excursions. A Lo Rat-Penat col·laborà en tirar endavant la revista de la Societat i fou elegit Prohom de l'entitat.

La seva obra literària es composà de nombroses antologies poètiques, així com diverses col·laboracions en calendaris artístics. Participant fidel als Jocs Florals, obtingué el premi de la Flor Natural el 1885, amb el seu poema La dama valenciana, una obra d'homenatge al tipus de dona tradicional, i a la vegada d'un fort caràcter patriòtic. També, dedicà diverses composicions a les reines dels Jocs Florals.

Així doncs, tot i que el seu primer poema fos en castellà, la part més significativa de la seva obra va ser escrita en valencià. Cal destacar també Poesies (1894) amb pròleg de Teodor Llorente. Tanmateix, la majoria dels seus treballs en prosa els continuava escrivint en castellà.

Malgrat morir als quaranta anys a causa de la tisis, va poder deixar un llegat literari considerable i ha estat considerat un dels millors poetes de la Renaixença valenciana. Després de la seva mort, Teodor Llorente publicà una recopilació de les seves obres on afirmava que «[...] dominava en la poesia de Iranzo i Simón la imaginació, fàcil i copiosa sempre, desarreglada a vegades. Posseïa una gran vivesa i abundància de fantasia [...]". Es publicarien també alguns escrits homenatjadors a la revista Lectura Popular, el 1916.

Autoria: Laura Sellarès i Centelles

Víctor Iranzo i Simon

Obra pròpia


Llibres

IRANZO SIMON, Víctor. Poesies. 1894.

Víctor Iranzo i Simon

Bibliografia


Articles en publicacions periòdiques

BUESO BUJ, Pedro. «Víctor Iranzo Simon» a: Ontejas, núm. 5, 1993, p. 1-2.