Reportatge

Rere la pista de Jan Buyse, el nazi de Siurana

Toni Orensanz explica la història d’un oficial de les SS que va viure durant 40 anys tranquil·lament al Priorat

Jan Buyse, el nazi de Siurana
Sílvia Marimon
19/02/2016
3 min
4
Regala aquest article

BarcelonaAfrontar el passat, sobretot si té a veure amb l’horror del nazisme, no deu ser fàcil. Però molts nazis ni van penedir-se d’allò que havien fet ni van patir pel fet d’haver estat implicats en assassinats massius. Segurament aquest va ser el cas del belga Jan Buyse. Condemnat a cadena perpètua el desembre del 1946, va aconseguir fugir de la presó i va viure a Espanya, primer a Barcelona i després a Siurana, sense que ningú el molestés. Va morir el 2002, quan tenia 89 anys, aplaudit i homenatjat pels seus mèrits muntanyencs. Toni Orensanz, a El nazi de Siurana (Ara Llibres), ha aconseguit, amb l’ajuda d’arxius i testimonis, reconstruir la seva història. “No era un penedit. Sempre va estar convençut que havia fet el que havia de fer”, diu l’autor. “Era un home metòdic, rigorós, segur de si mateix i disciplinat. És un exemple més de l’elit cultural flamenca que va simpatitzar amb el nazisme”, afegeix.

Orensanz explica la història de Buyse com si fos un thriller. Convida el lector a seguir-lo en una recerca que va començar quan va acompanyar una amiga a entrevistar Anita Salden, una dona de més de noranta anys que havia sigut una alpinista molt activa. Enmig de la conversa, Orensanz va descobrir que era la viuda del conegut com el “nazi de Siurana”. El periodista i escriptor era escèptic i creia que la història que els veïns sempre havien explicat sobre el suposat passat nazi de Buyse era pura llegenda.

Amb relativa facilitat, però, va anar trobant els papers que li van confirmar que Buyse era un important dirigent nazi. Va trucar a les portes de la seva viuda, sense gaire èxit, tres vegades. “M’agrada començar amb la fórmula de qüestionar un rumor, m’atrau com s’expliquen les coses, com es creen els relats -explica-. En l’imaginari col·lectiu els nazis sempre han viscut ocults, però la realitat és que no han viscut gaire amagats. Hi ha molts criminals nazis que han envellit tranquil·lament. Mengele sortia a la guia telefònica argentina”, diu. L’Espanya franquista va amagar molts nazis. Com altres, Buyse estava molt ben connectat. Tenia molts privilegis. Es va fer construir una línia elèctrica només per a ell i també va ser el primer a tenir aigua corrent a casa. Va viure a Barcelona des del 1950 fins el 1962 amb un nom fals. Després, a Siurana, ja es va sentir prou segur per recuperar el seu nom. “Tenia moltes relacions socials amb persones de Barcelona, formava part del consell d’administració de l’empresa Defries SA, però amb els veïns del poble xocava bastant. Tenia convidats sovint però ningú els veia, ni tan sols el personal que treballava a casa”, explica.

Por de parlar

A l’autor d’El nazi de Siurana el va sorprendre la reticència dels veïns a parlar. “Ningú volia sortir al llibre. Hi ha una certa por. Em deien que parlarien però que no esmentés el seu nom. He hagut de pactar moltes coses”, explica. “No acabo d’entendre aquesta por, potser també hi ha una certa por a la reacció de la comunitat”, diu. La història de Buyse ha obert la porta a altres passats foscos. Orensanz no descarta explicar altres casos de nazis que es van jubilar a Espanya. Una de les històries que li agradaria investigar és la d’Aribert Ferdinand Heim, un metge austríac de les SS, també conegut com a Doctor Mort. Oficialment va morir a Egipte el 1992, però Orensanz no descarta que morís a Espanya el 2005 i després les seves cendres fossin traslladades a Alemanya.

No podem saber si Buyse se sentia perseguit pel seu passat. El llibre, però, dóna algunes pistes. El 1989 va intercanviar correspondència amb els germans Ravier, també reconeguts alpinistes. Els Ravier es van desvincular del projecte dels tresmils -un conegut inventari dels cims de tres mil metres dels Pirineus- quan van conèixer el passat nazi de Buyse. Orensanz ha recuperat les cartes. Buyse reconeix que va “combregar” amb la “sinistra bogeria” del nacionalsocialisme. A la carta, explica que va passar cinc anys, tres mesos i sis dies a la presó. I per tant, ja va pagar pel seu delicte. “No sé si sou conscients que el vostre judici i la vostra condemna s’apliquen a fets que es van produir fa gairebé cinquanta ANYS!”, lamenta Buyse. I s’acomiada dient: “Cal que em faci a la idea que per a una part de la societat no hauré pagat el meu deute fins al dia del meu enterrament”.

stats