La llengua i la literatura catalanes, un afer d’estat

Casals, Daniel; Foguet, Francesc (ed.), Afer d’estat. La llengua i la literatura catalanes a la secundària i a la universitat, Barcelona, Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC), Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2018. Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 15. (Fragment del pòrtic.)

“La primera constatació que podem fer del conjunt de les intervencions de la tercera edició del simposi és que la situació de la llengua i la literatura catalanes a l’ensenyament secundari i universitari continua essent molt crítica. Molt. Lluny de resoldre’s, algunes de les qüestions que van ser diagnosticades en les dues primeres edicions —vegeu La llengua i la literatura catalanes a les aules del segle XXI (2012) i Raons de futur (2015)— s’han agreujat encara més. Ni s’ha solucionat el desconeixement cada vegada més flagrant dels aspectes lingüístics i literaris fonamentals, ni s’ha fet res per la progressiva residualització de la literatura a la secundària i a la universitat, ni s’han aplicat mesures per millorar substancialment la formació del professorat. A més, s’ha posat de manifest que, d’una manera conscient, el sistema vigent no garanteix totalment la formació lingüística i literària adequada perquè el professorat de secundària pugui fer bé la feina que té encomanada. Tot està encara per fer, com aquell qui diu, però sembla que costa molt que tot sigui possible.

En aquest sentit, la segona constatació és que aquesta situació extremadament crítica és reversible si hi ha una voluntat política de les autoritats competents —és a dir, dels governs respectius dels Països Catalans— per emprendre accions palpables com les que se suggereixen —amb dades i arguments sòlids— en les aportacions d’aquest volum. Moltes de les problemàtiques i dificultats que pateix la presència de la llengua i la literatura en els diversos nivells de l’ensenyament només tenen una solució de caràcter polític. En els discursos oficials, els dirigents polítics s’omplen sovint la boca dels benifets de la llengua i de la literatura en particular i dels coneixements humanístics en general, perquè sempre queda bé. A l’hora de la veritat, tanmateix, les seves polítiques revelen que les proclames oficials, tan pomposes com calgui, són paper mullat.

Per torna, malauradament, tret de rares excepcions i mesures pedaç, l’actuació de les autoritats educatives i universitàries —sobretot dels departaments que tenen les competències en ensenyament secundari i superior del Govern català— ha estat d’una gran desídia, incompetència i irresponsabilitat, perquè ha tendit a espolsar-se les obligacions i, amb altivesa i tot, a negligir les crides d’alerta ben fonamentades que els col·lectius de professors de la secundària i la universitat han anat reiterant des de fa uns quants anys. Com diu la dita popular, perfectament aplicable a les actituds i als comportaments dels gestors educatius, no hi ha pitjor sord que el que no hi vol sentir.

Vistes les propostes concretes que s’ofereixen en aquest volum, ara només caldria —insistim-hi tant com sigui necessari— que les autoritats polítiques i educatives competents escoltin la veu experta i entimentada dels professors i, sense excuses de malpagador ni cançons de l’enfadós, actuïn en conseqüència. És, certament, un afer d’estat. Sobretot en aquests moments que, a punt de dur a les premses aquest volum, ens trobem amb una renovada ofensiva lingüicida i catalanòfoba, que torna a polititzar la llengua i la cultura catalanes amb la intenció de frenar i minimitzar els pocs avenços que, en matèria educativa, cultural i lingüística, havíem aconseguit fins ara. Davant d’aquesta actitud reincident, no queda altre remei que apostar per la República catalana, tal com vol la majoria social, l’única via que pot garantir un canvi radical de polítiques educatives i culturals favorables a l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes.”

Daniel Casals i Francesc Foguet
Universitat Autònoma de Barcelona

Enllaços