Josep Vives i Solé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Vives i Solé
Biografia
Naixement14 març 1928 Modifica el valor a Wikidata
Montferri (Alt Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 desembre 2015 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Director Biblioteca Borja
1967 – 1973 – Antoni Borràs i Feliu → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg, hel·lenista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

Josep Vives i Solé (Montferri, 14 de març de 1928 - Sant Cugat del Vallès, 26 de desembre de 2015) fou un sacerdot jesuïta, patròleg i hel·lenista català.[1]

Va entrar al noviciat de Veruela (província de Saragossa) de la Companyia de Jesús el 1945 i s'ordenà sacerdot al 1959. Va estudiar Filosofia, Teologia i Filologia Clàssica a Barcelona, Oxford i Londres.[2]

Doctor en Teologia, exercí de professor de Filosofia, Teologia i Filologia Grega en diversos centres, entre ells a l'Institut de teologia Fonamental de Sant Cugat del Vallès, a la Universitat de Barcelona, a la Universitat Autònoma de Barcelona o a la Facultat de teologia de Catalunya.[3]

Entre les seves obres destaquen:[4]

-en patrística

  • Los Padres de la Iglesia. Textos doctrinales del cristianismo desde los orígenes en San Atanasio (1971)
  • Els cent consells espirituals del Pare Diàdoc, traduïts i presentats (1981)
  • La introducció i traducció de les obres Exposició de la predicació evangèlica, d'Ireneu de Lió, i Sobre la Pasqua, de Melitó de Sardes, dins la col·lecció Clàssics del Cristianisme (1989)

-en filosofia grega

  • Génesis y evolución de la ética platónica (1970)
  • L'edició i introducció de l'obra de Plató, Apologia de Sòcrates, Critó, Eutifró, Protàgores, amb traducció de Joan Crexells (1981)

-en teologia

  • Creure el Credo (1986)
  • Si sentiu la seva veu. Exploració cristiana del misteri de Déu (1988).

Com a membre de Cristianisme i Justícia, publicà diversos quaderns com Comentari al Document Ratzinger sobre la Teologia de l'Alliberament (1984), Parlar de Déu a l'albada del segle XXI? (1997), o Carta a Mª Àngels (2004), entre d'altres.

Referències[modifica]

  1. ↑ González Faus, José Ignacio «Josep Vives i Solé: Un teólogo tan descreído como creyente» (en castellà). Revista catalana de teologia, vol. 41, núm. 1, 2016, pàg. 281-283. ISSN: 0210-5551.
  2. ↑ «Josep Vives i Solé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Ha mort el jesuïta i teòleg Josep Vives». jesuites.net, 28-12-2015 [Consulta: 13 maig 2018]. Arxivat 26 April 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.
  4. ↑ «Homenatge al Pare Josep Vives i Solé S.J.». uab.cat, 21-10-2016 [Consulta: 13 maig 2018].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Vives_i_Solé&oldid=32862343»