Patrimoni, turisme i producció al Pla de Mallorca
Excursionista pel camí des Robiols (Sencelles). Foto: Tomàs Vibot.
Tomàs Vibot
Filòleg, investigador i guia cultural
Ningú no dubta que el COVID-19 ha marcat un abans i un després, un punt d’inflexió amb enormes interrogants de futur. D’ençà uns anys i fins als primers dies de març de 2020, el Pla de Mallorca estava vivint un notable impuls quant a l’interès turístic, tant per part dels visitants forans com dels propis mallorquins. Està clar que a aquest «ressorgiment» –empram el mot amb una certa intenció històrica– li està tocant viure un impàs a causa de la conjuntura actual, però cal que en arribar la normalitat («nova», «paral·lela», «diferent», com la vulgueu definir) l’interior mallorquí continuï en aquesta sendera de revitalització, perquè, en molts d’aspectes és on es conserva millor la cultura tradicional mallorquina. I això, en plena globalització, no n’és poc.
Una de les claus d’aquest impuls ha estat, sens dubte, la posada en valor del patrimoni (especialment el cultural, encara que també el natural) que s’ha dut a terme durant els darrers decennis des de diversos sectors, tant públic com privat. L’interior no ha rebut d’una manera tan impactat l’embat de la turistificació (sols uns esquitxos) i per tant serva espais de genuïnitat que amples zones litorals ha perdut. Per tant, ofereix una marca pròpia, un tarannà exclusiu que molts de visitants ja han descobert i fan que el seu interès es concentri especialment en aquest espai geogràfic: el Pla com a destinació.
Pel que fa a l’impuls públic, està clar que les diverses administracions han apostat per la recuperació del patrimoni, tant major com menor, material com immaterial, públic o privat, així com la seva divulgació a través de guies, fulletons, rutes, retolació, etc. Tot això ha fet que mai com ara hi hagi hagut tanta conscienciació cultural com en els darrers decennis. Des de l’arqueologia fins al patrimoni religiós, tot passant per l’etnològic; des del patrimoni literari i llegendari (magnífica iniciativa del WOW Mallorca des de la Fundació Mallorca Literària) fins al agroalimentari (fires monogràfiques, mercats setmanals, etc.). I som del parer que en aquest aspecte no s’ha d’afluixar: fa més via oblidar que aprendre. D’aquí que la marca ‘Pla de Mallorca’ (iniciativa en desenvolupament) també ha d’impulsar aquesta Mallorca que manté forts lligams amb la cultura de l’entorn i que, en molts de caires, mostra una identitat arrelada en la pròpia història.
Paral·lelament, una de les claus es troba també en l’augment de l’oferta hotelera. Segons dades de 2018, els catorze municipis que conformen la Mancomunitat del Pla, tenien 8.582 places turístiques, de les als 7.228 eren de lloguer i 1.354 eren establiments. Aquestes dades no fan més que confirmar que l’augment de visitants ha impactat d’una forma notable en l’economia local i, directament, en la millora d’un patrimoni que ens identifica com a cultura i país. Per posar-ne dos exemples, posades vilatanes en estat d’abandó fa unes dècades han passat a ser hotels d’interior de referència i una bona partida de possessions poden continuar escrivint la seva dilatada història a partir d’una reconversió.
Aquest tipus d’oferta té una més que interessant implicació amb el producte agroalimentari local, un dels sectors que més dràsticament està patint les conseqüències de la pandèmia (d’aquí les més que necessàries campanyes públiques orientades a incentivar la compra de producte propi). En aquest àmbit cal posar de relleu els mercats i fires locals, els quals han viscut els darrers temps un important increment de visitants gràcies a aquest turisme d’interior. Recordem que la celebració de fires i mercats no sols té incidència interna, sinó també en la pròpia restauració local (el cas de Sineu és ben paradigmàtic en aquest aspecte) i en la dinamització d’altres comerços.
Deixant de banda el turisme cicloturista, d’ençà uns anys també es comença a percebre un cert despertar del senderisme. Queda clar que per a l’excursionista de pota forta la Mallorca interior continua essent un espai inferior respecte de les serres. Les possibles rutes, mancades del necessari desnivell que exigeix el muntanyenc més impulsiu, són vistes com a menors. Ara bé, es percep clarament una tendència que no comparteix aquesta premissa, atès que el fet de trescar no sols es viu com a un acte purament esportiu, sinó culturalment enriquidor i reflexiu alhora. La passa, l’esforç, el moviment són uns mitjans més per a l’aprenentatge i els ímputs culturals que ofereix l’interior de Mallorca són d’altíssima qualitat. Molts són els que han canviat el xip per amarar-se de les riqueses que atorga el pla illenc.
Interior de la possessió des Calderers (Sant Joan), oberta al públic com a museu. Foto: Tomàs Vibot.
Està clar que en els darrers anys s’ha fet molt bona feina al Pla de Mallorca quant a preservació i potenciació del patrimoni cultural, puntal clau per a un desenvolupament turístic i econòmic de qualitat. Sense aquesta base, el centre de l’illa possiblement es trobaria en una situació ben diferent. Per tan, no s’ha de perdre aqueixa perspectiva. Un cop retorni la delerada normalitat, el desenvolupament de la marca “Pla de Mallorca” serà fonamental per tal d’afavorir la comunicació entre els sectors i d’aquesta manera se’n puguin posar en valor els recursos. Això portarà a maximitzar encara més l’atractiu dels pobles i dels seus sectors productius.
Cal, per tant, que el Pla sigui allò que ha de ser: un espai on la cultura local i l’activitat productiva siguin, a més que ben arrelades, vitenques.