Des del 2004, mai la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) havia recollit tantes denúncies per tortura en el seu informe anual com durant l’any 2017. Ja fa catorze anys que la quarantena d’organitzacions que formen part de la Coordinadora presenten aquest document, però mai abans havien registrat més d’un miler, 1.014, de persones afectades per tortures, violència institucional i tractes inhumans, cruels o degradants a l’Estat espanyol, en 224 situacions diferents. Jorge del Cura no es cansa de repetir cada any que l’informe no recull, ni de bon tros, la totalitat de les situacions: “és només la punta de l’iceberg”, lamenta. Enguany, es dóna la circumstància que es presenta el dia després que el PSOE anunciés que el jutge de l’Audiència Nacional espanyola Grande-Marlaska, acusat de no investigar tortures, serà el Ministre de l’Interior espanyol.
Enguany, la CPDT, malauradament, ha d’anunciat que es trenca la tendència dels dos anys anteriors, en què s’havia reduït molt el número de situacions i afectades. En gran part, que les persones maltractades s’hagin multiplicat per quatre respecte el 2016 és degut a la repressió durant la celebració del referèndum, l’1 d’octubre, que concentra 61 situacions i 541 persones afectades i situa Catalunya en el primer lloc del rànquing, per davant de Ceuta i Madrid. Com s’assenyala a l’informe, i subratlla del Cura, només han incorporat els casos que han pogut contrastar com a Coordinadora, per aquesta raó, la xifra dista de les 1.066 persones ferides registrades pel Departament de Salut de al Generalitat. Només a Barcelona, van actuar 1.034 agents del Cos Nacional de Policia espanyola, un operatiu que la Directa va revelar.
L’1-0, laboratori de la repressió
Per la gravetat i abast dels fets, la Coordinadora dedica un apartat específic a l’impacte de la repressió policial el primer d’octubre, on recull els fets als col·legis electorals Escola Mediterrània i l’Institut Pau Claris de Barcelona, l’Escola Aiguaviva de Girona i l’Escola de Sant Carles de la Ràpita de Tarragona. Consideren que les intervencions, tant de la Policia Nacional espanyola com de la Guàrdia Civil, van desatendre els principis d’oportunitat, congruència, progressivitat i proporcionalitat, i alhora, van infringir la prohibició de colpejar de dalt a baix amb les defenses i de danyar parts sensibles com el cap o tòrax. Segons l’informe, s’han documentat vint traumatismes cranioencefàlics. “En termes quantitatius i col·lectius, la violència de l’1 d’octubre suposa una vulneració de drets massiva, un laboratori de la repressió”, sentencia el treball presentat.
Però l’informe va més enllà i apunta que “el silenci i la negació institucional continuada” per part de l’Estat ha generat un profund sentiment d’indignació i impotència, que dilata els processos de recuperació i conclou que els fets de l’1-O han generat un impacte psicosocial greu en la ciutadania catalana.
Amb tot, les persones del conjunt de l’Estat afectades durant mobilitzacions socials sumen 618, l’any amb major número de casos, i suposen el 58% del total de persones afectades, un percentatge que només es va reflectir anteriorment el 2011 arran de les mobilitzacions del 15-M.
Tot i que les persones afectades per la seva participació en l’1-O suposen un 87% del total de persones afectades per participar en mobilitzacions socials, també cal destacar les persones agredides durant les protestes veïnals pel soterrament de l’AVE a Múrcia durant la tardor del 2017.
Frontera Sud i forats negres
L’informe torna a posar el focus a la Frontera Sud, i Ceuta i Melilla tornen a representar territoris amb poca població, però amb molts casos de tortures i maltractaments. El gener de 2017, va arrencar amb almenys dos ferits greus quan intentaven creuar la tanca de Ceuta i 104 “expulsats en calent” a les autoritats marroquines. Des d’aleshores i fins a finals d’any, la Coordinadora ha aconseguit recollir 287 casos de persones migrants, 147 més que l’any anterior, en 56 situacions. El fet que no s’incrementin tant el número de situacions és degut a què les intervencions policials afecten a diverses persones a la vegada, una casuística que es repeteix en diverses ocasions en l’intent de saltar les tanques de Ceuta i Melilla.
A més, l’any 2017, el Centre Penitenciari d’Archidona II de Màlaga, abans de ser inaugurat com a presó, va ser utlitzat com a CIE provisional, i és protgonista de set casos de tortures i maltractaments. El 13 de desembre del 2017, es va produir un motí a l’interior que la Policia Nacional espanyola va dissoldre i on van resultar diversos migrant ferits, segons algunes organitzacions.
La Coordinadora ha aconseguit recollir 287 casos de persones migrants, 147 més que l’any anterior, en 56 situacions. El fet que no s’incrementin tant el número de situacions és degut a què les intervencions policials afecten a diverses persones a la vegada, com a les tanques de Ceuta i Melilla
Jorge del Cura expressa preocupació tant quan recullen molts casos o quan no en recullen cap: “Ens preocupen aquelles zones d’on no ens consta cap denúncia, perquè això vol dir que no hi ha qui les reculli o que hi ha més por. No tenir cap denúncia és tan dolent com reunir-ne moltes”. Com a exemple, assenyala espais envoltats d’opacitat: les presons i els centres de menors. Tot i que han compilat 59 casos de persones preses agredides, del Cura remarca que els falta capacitat i alhora reben informacions que sovint no poden contrastar. L’informe hi insisteix i fa referència a la “dificultat que conté per a les persones preses denunciar els funcionaris que continuaran exercint la seva custòdia, amb el perill que això comporta”. Recentment però, una vintena de presos de l’Estat espanyol han reactivat la lluita col·lectiva per visibilitzar i denunciar les constants vulneracions de drets. Pel que fa als centres de menors, tot i que només han recollit dos casos, del Cura afegeix que aquests espais són “un forat negre”, perquè les persones encara tenen menys capacitat de resposta.
Durant el 2017, 55 persones van morir quan es trobaven sota custòdia, 27 sota la responsabilitat de funcionaris de presons. Des del 2001 fins a finals del 2016, la Coordinadora ha tingut constància directa de 705 morts en aquestes circumstàncies i respecte l’any 2016, els casos s’han incrementat en 21.
