La Lira Memòria d'activitats 2019 by La Lira

LA LIRA

MEMÒRIA D’ACTIVITATS

2019

LA LIRA

2019 MEMÒRIA D’ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

CONTINGUTS

PRESENTACIÓ 6 L’ANY A SANT CUGAT 8 EL RACÓ D’EN JOAN 16 LA CANÇÓ DE L’ANY 36 L’APUNT DEL MESTRE 37 DE LA LIRA 38 ACTIVITATS 40 ANECDOTARI 110 HISTÒRIA DE LA LIRA 111 LA LIRA 112 AGRAÏMENTS 114

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

PRESENTACIÓ Estimats cantaires, familiars, amics i amigues de la Lira, estem orgullosos de presentar-vos la 10a. edició de les memòries de la Lira. És el moment de fer balanç de les activitats i les actuacions que la Societat Coral La Lira ha realitzat al llarg de l’any 2019. Volem destacar que la unió i el desig comú Claverià, tot i el diferent caràcter i professions dels cantaires que formem la nostra coral, no és altre que l’anhel de preservar i conservar l’estimat patrimoni coral i tradicional del nostre país. És a partir d’aquest objectiu, que ens omple de satisfacció que tots aquells que ens escolteu, pugueu apreciar el treball realitzat en la preparació d’un repertori cada vegada mes extens i divers i portar el nom de la nostra ciutat arreu. Amb l’esforç i compromís del Mestre Eloi Jové aconseguim ajustar els ritmes de les diferents cordes i arribar a l’execució mes acurada de cada cançó. Per descomptat la confiança que ens te ens la va forjant mica a mica. Gràcies Mestre. 6

PRESENTACIÓ

En les actuacions d’aquest 2019 trobem caramelles, sardanes, havaneres, peces de concert, grans cançons del mestre Josep Anselm Clavé, Cors d’Opera i també les noves sardanes que ens ha harmonitzat per a veus d’home el mestre Lluís Albert i Rives. Al president l’hi queda desitjar una llarga vida a la nostra entitat i encoratjar a tots i cadascun dels cantaires a seguir amb la mateixa implicació com fins ara. També agrair profundament a tots aquells que ens segueixen desinteressadament i tenir un record pels que ens han deixat. Visca La Lira, visca Sant Cugat! Josep Garrell i Casajuana, president de la Societat Coral La Lira

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

Marxes de la Llibertat: mes de 10.000 santcugatencs varen participar massivament el divendres 18 d’octubre en una marxa que sortia de Sant Cugat i s’afegia al gros de la marxa que havia començat el dimecres 16 a Berga. (Bernat Millet, TOT Sant Cugat) 8

L’ANY 2019 A SANT CUGAT DEL VALLÈS

L’ANY 2019 A SANT CUGAT

Per Rosa Nadal. Lirona

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

Els 25 nous regidors i regidores del Ple de l’Ajuntament constituït el 15 de juny de 2019 (Ajuntament de Sant Cugat-Cugat.cat)

l 2019 és any d’eleccions municipals E i de canvi a l’Ajuntament de Sant Cugat. JxSC guanya les eleccions amb

9 regidors d’un total de 25, però, Mireia Ingla d’ERC serà la nova alcaldessa amb els pactes que han conformat el tripartit d’ERC (6 regidors), PSC (4 regidors) i CUP (3 regidors). Pacte no exempt de protestes a nivell de carrer pel fet que ERC pacti amb el PSC. Tenim doncs, un canvi de govern després de 32 anys de governs de CiU i els seus hereus polítics. Al desembre es celebra un acte institucional per commemorar els 40 anys d’Ajuntaments democràtics. Sant Cugat arriba aquest any als 91.000 habitants tot i baixar la taxa de natalitat. El juny es registrava la taxa d’atur més baixa des de 2008. El repte per molts santcugatencs continua sent el preu de l’habitatge un dels més alts de l’estat i els processos de desnonaments no s’aturen durant aquest any. El principal

problema és la manca de pisos assequibles. A la ciutat continua havent-hi gent necessitada i l’escletxa social creix. Cal d’estacar l’entrada del Sindicat de Llogaters al Consell d’Administració de Promusa. Aquest any l’Associació de Propietaris de Valldoreix compleix 100 anys. Del gener al juliol La Floresta ha commemorat el seus Cent anys d’història amb xerrades, exposicions, activitats lúdiques i altres propostes amb l’objectiu de reforçar la identitat del barri. Els canvis en la fisonomia de la ciutat pel que fa al comerç continua. L’associació Sant Cugat Comerç ha detectat 50 locals tancats a l’eix comercial. El comerç local es troba en una situació molt delicada, ha de competir amb la compra per internet, les grans superfícies i la manca d’aparcament entre d’altres pròpies de cada sector. Un bon exemple del

L’ANY 2019 A SANT CUGAT DEL VALLÈS

Mobilització de Fridays for Future: un grup de joves de Sant Cugat s’han agrupat i mobilitzat sota aquest lema per respondre a l’emergència climàtica. (Bernat Millet-Tot Sant Cugat)

canvi és la desaparició de la ferreteria Sufepont al centre després de 35 anys i l’obertura d’una botiga Decathlon al Centre Comercial. El maig obre el mercat de Vollpelleres amb dues parades i mica en mica se n’hi van afegint més.

climàtic. En aquest mateix sentit l’Ajuntament s’ha declarant en emergència climàtica per intentar fer front a la crisis climàtica mundial. Un exemple el tenim el dia de Sant Pere enregistrant-se temperatures de 42º a la ciutat.

A nivell empresarial hem de remarcar la inauguració per part de HP d’un centre d’investigació i desenvolupament en 3D amb el qual vol ser un referent mundial. Boehringer Ingelheim estrena nova planta de producció mundial amb la contractació de 200 professionals altament qualificats i amb la qual donarà servei a més de 100 països. Les empreses santcugatenques Anaconda Biomed, el Taller Jeroni de Moragas i Wisar han rebut reconeixement amb els Premis Cambra 2019

El transport urbà a demanda s’implanta a diferents zones de la ciutat: Can Barata, Can Borrull, Can Cortés, Can Trabal i Buscarons. Aquest servei connecta aquests nuclis de població amb el centre i esta disponible de dilluns a divendres de 7 del mati a 10 de la nit. Pel que fa al transport Metropolità, l’1 de gener Sant Cugat passa de la zona 2 a la zona 1, fet molt ben acollit pels usuaris, però no tan pels propietaris d’immobles que veuen com se’ls aplica un nou tribut metropolità que es sumarà a l’increment del 2,9% de l’IBI per al 2020. Això genera protestes i recollides de signatures en contra.

S’ha creat a Sant Cugat el grup de joves Friday For Futur, que s’han mobilitzat per demanar mesures per aturar el canvi

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

Inauguració del primer Museu del Còmic de l’estat a Sant Cugat. (Bernat Millet-Tot Sant Cugat)

Pel que fa a mobilitat aquest 2019 entra en vigor una nova normativa a Collserola: Les bicicletes només poden circular per vies principals, pistes forestals i camins, i no poden circular per corriols ni rieres. El preu de la sanció serà de 500 euros. Cal dir que s’han parat les obres del pas de vianants i bicicletes, de la rotonda de l’hipòdrom per fallida de l’empresa que les feia. En quant a ensenyament, el 4 de Febrer amb la presència del Conseller Josep Bargalló s’inaugura oficialment el nou edifici de l’IES Leonardo Da Vinci. L’escola La Mirada, però, continua en barracons i es calcula que per 3 anys més. Tant la Generalitat com el nou Ajuntament considera innecessària la implementació de la 13a. escola púbica al municipi ja que la demanda no ha superat l’oferta de places. El curs escolars comença amb 2 grups bolet, un 12

a 3r de primària al Ciutat d’Alba i un de 1r d’ESO a l’Arnau Cadell. Es celebra els 40 anys de la municipalització de les escoles bressol La Mimosa, a la Floresta, i El Niu, a Mira-sol punt de partida del reconeixement de l’educació en aquesta etapa. Desacord dels pares i mares amb les obres fetes per l’Ajuntament al camí de l’escola Avenç. La situació política que viu Catalunya ha marcat un any més el calendari. El 21 de febrer, coincidint en l’inici del judici als líders independentistes, es convoca una vaga general. Centenars de persones es manifesten a Sant Cugat i es tallen les vies del tren. En el segon aniversari de l’1 d’octubre es fa una manifestació de torxes que acaba amb diversos parlaments a la plaça 1 d’Octubre. El 14 d’octubre coincidint amb la sentencia de condemna s’organitza una manifestació que recorre el centre de

L’ANY 2019 A SANT CUGAT DEL VALLÈS

L’Associació d’artistes Firart, celebra, a finals de l’any 2019, el seu 25è aniversari amb una exposició al Museu del Monestir. (Foto cedida per Firart)

la ciutat, la més gran que s’ha vist a Sant Cugat. Durant aquesta setmana son milers els santcugatencs que participen en actes convocats tan per l’ANC i Omnium, com pel Tsunami Democràtic. Més de 10.000 santcugatencs surten de Sant Cugat el divendres 18 per afegir-se al tram fins a Barcelona dins Les Marxes per la Llibertat. Pel mateix dia es convoca una vaga general, seguida tan per treballadors com per empresaris i amb els suports de diverses entitats locals. L’Ajuntament en un ple extraordinari i urgent aprova una moció de suport als condemnats pel Tribunal Suprem i en defensa del dret d’autodeterminació. Cal recordar que entre els condemnats hi ha el sancugatenc Raül Romeva, amb una condemna de 12 anys. En l’àmbit cultural cal destacar el naixement de 3 nous festivals: el març el festi-

val de fotografia “Lumínic”, el setembre el festival de música Antiga “Contratemps” i a l’Octubre el “Punkugat”. I de dos nous centres culturals: el març, Can Quitèria com a Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani i el juny, el Museu del Còmic com a mitjà cultural popular. El febrer s’inaugura un nou espai a tocar del celler Cooperatiu, el ViLAb, per descobrir la realitat del sector vitivinícola a Sant Cugat en el passat, però també les iniciatives actuals. El setembre te lloc la 5a. edició del Festival Vincles, el festival de música d’autor de Sant Cugat, al celler modernista. La 9a edició del Pícnic Musical reuneix a centenars de persones als Jardins del Monestir. Música i gastronomia s’han donat de la mà en una de les activitats familiars més arrelades a la ciutat. Les ”Lectures a la Fresca”, organitzades pels “Amics de Pedra i Sang” arriben a la 13

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

Els Caparrots de Sant Cugat han fet 10 anys. (Bernat Millet. TOT Sant Cugat)

15à edició, dedicada a Margarida Xirgu en el cinquantenari de la seva mort. El Teatre-Auditori bat rècords d’espectadors : 131.331 la temporada 2018-19. Firart celebra els 25 anys amb una exposició retrospectiva. L’entitat neix el 1994 amb la idea d’oferir als artistes un espai per mostrar la seva obra. A nivell individual destacarem a Eduard Jener, Premi Extraordinari Sant Cugat a tota una trajectòria, Àngels Ribé Premi Nacional de “Artes Plàsticas”. També de reconeixement a una trajectòria, Lluís Calvo amb el 61è Premi Carles Riba de poesia i Marta Pessarrodona Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Altres santcugatencs guardonats són Carmen Rojo i Montserrat Obiols nomenades Filles Predilectes de la ciutat i Joana Amat i J.Pla-Narbona que han rebut la Creu de Sant Jordi. 14

A nivell de cultura popular veiem com es consolida la festa de Sant Antoni, tot i que no es va poder fer la rua per previsions de pluja. Els Caparrots celebren el 10è aniversari. El ball de gitanes torna a batre records i fa petita la plaça Octavià. Els Geganters de Sant Cugat conjuntament amb l’Ajuntament han organitzat la 7a. Cercavila d’Escoles, una trobada bianual on hi han participat 15 centres educatius de la ciutat i un de Rubí. El Club Muntanyenc Sant Cugat celebra els seu 75è aniversari amb tota una sèrie d’actes al llarg de l’any. Han fet de banderers de Sant Medir i han estat els pregoners de la Festa Major. A nivell esportiu aquest 2019 Sant Cugat acull per quarta vegada la Volta Ciclista a Catalunya sent per primer cop la meta d’una etapa, la 5a. PuigcerdàSant Cugat. Sant Cugat és la tercera ciutat amb més equips femenins a l’élit

L’ANY 2019 A SANT CUGAT DEL VALLÈS

El Club Muntanyenc de Sant Cugat compleix 75 anys. Aquest any han estat abanderats de la Festa de Sant Medir (foto) i també pregoners de la Festa Major, així com també abanderats de Sant Antoni del 2020. (Ale Gómez. TOT Sant Cugat)

amb un gran increment de practicants a les diferents modalitats esportives. A nivell individual Marta Marrero, acaba la temporada com a numero 1 del món de pàdel. La 35a Mitja Marató forma part del Campionat d’Espanya Absolut. A nivell d’equips destaquem el sub-16 de Rugbi SC, subcampió d’Espanya. El Junior FC destaca en la quantitat de pòdiums aconseguit en el Hoquei Herba. La UESC preinfantil guanya el Campionat de Catalunya de Clubs davant el Barça Lassa. I acaba l’any amb una nova cursa, la “Cursa del Gall”, en substitució de la Sant Silvestre que s’havia fet els darrers anys. Pel que fa a seguretat ciutadana han disminuït un 40% els robatoris a domicili, fet que havia preocupat molt, especialment a Valldoreix i La Floresta, alhora que han augmentat un 30% les

detencions. Pel que fa a les víctimes de maltractament han disminuït però les de delictes contra la llibertat sexual han augmentat lleugerament. En ambdós casos els Mossos recomanen sempre posar denúncia. Al voltant del 25 de novembre Dia mundial Contra la violència masclista es celebren múltiples activitats. I així acabem. Aquest és el context en que s’ha mogut la Societat Coral La Lira les activitats de la qual en podeu fer el seguiment en aquesta memòria. Rosa Nadal – Lirona. Per a més informació i per completar la que aquí es dona, podeu consultar els webs totsantcugat.cat i cugat.cat.

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

EL RACÓ D’EN JOAN

HISTÒRIA

Els Escolans de la parròquia de Sant Pere d’Octavià des de 1939 Per Joan Troyano. Historiador i cantaire de La Lira.

L’article d’El Racó d’en Joan d’aquesta memòria 2019 està dedicat als “Escolans de la parròquia de Sant Pere d’Octavià des de 1939”. Aquests infants de Sant Cugat dedicaven una part del seu temps a ajudar a la Parròquia en algunes de les seves funcions litúrgiques, principalment en el servei de l’altar. Una part d’aquest infants passaria més tard a formar part de la Societat Coral la Lira i, alguns d’ells

encara avui en formen part. L’article es divideix en seccions, que comencen per uns referents històrics, tenint el seu gruix expositiu en els anys que van des de 1939 fins els anys 60 del segle XX. Seguirà el període comprés entre 1990 i 2005 en que els antics escolans es constituiran en el “Cor dels Antics Escolans de la Parròquia de Sant Pere d’Octavià”.

ELS ESCOLANS DE LA PARRÒQUIA

Escolans del Monestir al voltant de Mossèn Lluís Vigues. Any 1941. En la fila del Mossèn, el segón per la dreta és en Jordi Franquesa. Fotografia de “l’Abans de Sant Cugat. Recull gràfic 1880-1965”. Fons Albert Vilarasau

Continuarà amb un ràpida visió de l’estat actual dels escolans i acabarà amb una relació dels que formen o han format part de la Societat Coral La Lira. He d’agrair la col·laboració d’antics escolans que actualment canten a la Lira. Entrevistant-los he pogut esbrinar quins van ser els motius que els varen portar a fer d’escolans, quines funcions realitza-

ven i algunes de les experiències i anècdotes que varen tenir durant els anys que foren escolans (entre els 7 i els 14 anys). Experiències d’infants que varen influir en la seva personalitat futura. Aquest article constitueix un punt de partida per a treballs futurs.

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

Una mica d’història El terme “escolà” a Catalunya té el seu origen en el fet que en els monestirs i esglésies, on els infants ajudaven a missa, rebien “escola”, és a dir se’ls ensenyava també a llegir, cantar i d’altres temàtiques. En el monestirs eren anomenats “petits monjos” o “mongets”. Que els escolans aprenien a llegir els llibres del cor i de l’altar és un fet que es reporta en alguna visita pastoral, on els obrers (administradors dels bens i rendes de l’església) de l’Estanyol l’any 1372 protesten davant el bisbe per aquest ús. Escolans (i mongets) els trobem documentats a Catalunya ja el segle XI en un document de l’any 1069 al monestir Benedictí de Sant Pere de Roda. Més tard tornem a trobar noticies d’escolans la segona meitat del segle XII en el Cartulari del monestir de sant Cugat del Vallès. La funció d’escolans o mongets la tenim documentada en el Costumari de Sant Cugat del Vallès en el primer terç del segle XIII. Més tard, a principis del segle XVI hi ha noves referencies als mongets del monestir de Sant Cugat del Vallès en un annex a un manuscrit anònim que es guarda a l’arxiu Diocesà de Barcelona. Els mongets participaven dels oficis divins i formaven una petita escolania. El fer-se monget era una bona opció per els fills dels nobles que no rebien herència, doncs adquirien coneixements per poder estudiar més tard o, si fos el cas, esdevenir monjos. Pel que fa a la parròquia de Sant Pere 18

d’Octavià anterior a 1939, podem assegurar que hi havia escolans al darrer terç del segle XIX i a principis del XX. En Tomàs Grau explicava al Diari de Sant Cugat de 28/11/2011, trossos de la vida d’una família camperola a la segona meitat del segle XIX: “Un dels membres de la família, en Josep Julià Aymerich, va ser escolà de la Parròquia cap a 1880 i va dedicar-se a la música , tocant en una orquestra de la vila. Principalment tocava el contrabaix, peça que va acabar regalant a Francesc Vila i Trabal, el “Bal”, que també va ser escolà a principis del segle XX”. Els escolans del Monestir des de 1939 Durant els anys que van des de l’inici de la postguerra fins a finals dels anys 60 del segle XX, la Parròquia de Sant Pere d’Octavià va tenir un paper important dins de la societat santcugatenca. En una societat mancada de llibertats polítiques i socials on els infants no tenien pràcticament alternatives d’esbarjo, els escolans podien “gaudir” d’una activitat que els relacionava amb d’altres infants i podien “presumir” d’un estatus especial. Segons Jordi Franquesa (escolà des de 1941 a 1943), els primers escolans varen ser “reclutats” ben acabada la Guerra Civil pel primer rector de postguerra, Mossèn Antón Griera. La majoria d’aquest escolans provenien de l’escola Azqueta, del carrer Major, escola privada amb amplis lligams amb la Parròquia.

ELS ESCOLANS GEGANTS DE LAI PARRÒQUIA GEGANTERS

Escolans a l’església. Una situació compromesa? Finals segle XIX. Autor Albert Rifà. Fotografia cedida per Tot Sant Cugat.

Escolans del Monestir. Any 1943. A la primera fila, el primer de l’esquerra és Josep Castellví. El quart de la mateixa fila és en Josep Grau de l’antic bar Moka de la Plaça de Barcelona. El seu germà, Francesc Grau és el quart de la tercera fila. Fotografia cedida per Josep Castellví.

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

Les primeres noticies d’escolans de la Parròquia després de la Guerra Civil, les tenim documentades l’any 1939 en un full parroquial (en aquell temps formava part de la “fulla diocesana”). Està escrit que, amb motiu de la celebració de la festivitat de “Cristo Rey”, va tenir lloc un homenatge als escolans on van participar uns 300 nens i es “teatralitzaren” alguns dels seus costums. Cal remarcar que durant l’etapa dels escolans fins la segona meitat dels anys 60 dels segle XX només s’admetien nens. Motius d’entrada Quines raons portaven a alguns infants a fer-se escolans? N’hi ha que hi varen entrar per raons familiars, sobre tot en cases on la religió tenia un paper important. Josep González (escolà des de 1960 a 1966) explica que una vegada feta la comunió una amiga de la seva àvia es va presentar a casa ja amb una tela negre per fer-li la sotana de l’uniforme. El seu pare fou escolà major. En aquestes decisions familiars també tenia a veure la influència del rector de torn. Alguns ho varen ser per necessitats econòmiques: Cal recordar que els anys posteriors a la guerra varen ser anys de penúries. Una manera que tenien algunes famílies humils de mitigar la manca d’aliments era enviar als infants a la parròquia per que fessin d’escolans. Josep Castellví (escolà des de 1943 a 1949) explica que anaven a fer d’escolans a les “Hermanas Javerianas” del carrer de Sant Francesc Xavier, on els donaven 20

d’esmorzar. Fins i tot algun escolà una vegada acabada la seva etapa es va quedar ajudant a la parròquia per poder tenir accés a aliments. Més endavant a mitjans dels anys 50, el rector els donava llet en pols o formatge per portar a casa després d’alguna de les seves activitats. Aquestes donacions formaven part del que s’anomenava ajuda americana, de la que es nodria la beneficència Les raons d’amistat foren una altre causa per fer-se escolà. Joan López (escolà des de 1959 a 1962) explica que en aquella època que no hi havia gaire distraccions pels infants el fet de tenir-hi un amic era una raó de pes per apuntar-se, en el seu cas per amistat amb en Santi Fonollosa amb el que també ingressaria a la Lira. Un altre cas d’amistat va ser el de Manel Moreno (escolà des de 1953 a 1958), que tenia un amic uns anys més gran amb el que el lligava una gran afició per la música i que ja feia d’escolà. Quí els dirigia? Els escolans estaven sota la jerarquia directe del rector de la Parròquia, que podia delegar aquesta funció en un vicari o ajudant. També entre els escolans n’hi havia un que, per edat, exercia d’escolà major, posant ordre al grup d’escolans o transmitent ordres del rector. Els antics escolans van conèixer diversos rectors i vicaris en el decurs dels anys en que varen exercir les seves funcions. Primer va ser Mossèn Antón Griera que ben aviat deixà la rectoria per passar a

ELS ESCOLANS GEGANTS DE LAI PARRÒQUIA GEGANTERS

Escolans davant del Monestir. Any 1949. El segon per la dreta és Pere Vilarasau. Fofografia cedida per l’arxiu parroquial de Sant Pere d’Octavià.

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

encarregar-se del Monestir, donant pas al seu germà Francesc Griera que exercí de rector fins 1948 En aquest període, Mossén Griera va tenir l’ajuda dels vicaris Lluis Vigues i Joan Vilassis. Segons Jordi Franquesa, Vilassis va atreure molt jovent creant algunes tensions amb el “Frente de Juventudes” raó pel que va haver de marxar. També va ajudar a reiniciar la Lira a 1943. L’any 1948 s’incorporà com rector Mossèn Joan Clerch fins 1955 quan s’incorporà Mossèn Juli Nájera. Cal remarcar que tots els entrevistats manifesten no tenir queixes dels seus rectors i vicaris, amb especial empatia amb Mossèn Juli. Un any per Nadal als voltants de 1955, el rector Joan Clerch els hi va fer un regal a tots. Concretament en Manel Moreno explica que va rebre un llibre en català: “Per a cors joves”. Cal destacar també el contacte que els escolans varen tenir amb els pares Jesuïtes, tenint en compte que l’any 1948 s’inaugura el Collegi Màxim a Sant Cugat. Josep Garrell (escolà des de 1956 a 1960) explica que eren els encarregats de la catequesi i de fer-los assajar les cançons bàsiques per acompanyar a les misses. Antoni Gómez (escolà des de 1958 a 1959) explica que en algun moment es va intentar formar un cor d’escolans però l’intent no va reeixir. Els escolans acompanyaven les cançons del propi celebrant, dels adults que constituïen un petit cor o, en determinades misses, seguien a l’Schola Cantorum o a l’Orfeó 22

Sant Cugat, sota la direcció del mestre Xavier Azqueta, que també dirigia la Lira des de 1943 quan va substituir Josep Clapés una vegada reorganitzada la Societat. Cal destacar sobre tot, el paper pràctic desenvolupat per en Francesc Vila Trabal, el “Bal” en les funcions dels escolans dintre de les seves actuacions com una mena de “Secretari Parroquial” o “Mestre de Cerimònies”, sobre tot en l’etapa de Mossèn Juli Nàjera. Funcions Periòdicament els responsables de la rectoria confeccionaven el calendari per les funcions litúrgiques dels escolans. Es repartien les misses dels dies laborables i les de cap de setmana. També es repartien els batejos i casaments. Participaven també en els enterraments i en les grans solemnitats com Setmana Santa i Corpus. L’uniforme que portaven constava de sotana i roquet. Habitualment la sotana es rentava a casa i els roquets es guardaven a la sagristia. Missa La funció principal era la d’acòlit o ajudant en les misses, el que suposava fins el Concili Vaticà II (1962-1965), ajudar al capellà a posar-se i treure’s les vestidures i els ornaments, parar l’altar amb les canelles (conjunt de safata i dos jarrets que contenien el vi i l’aigua) , posar les hòsties en la Custòdia, col·locar el missal, fer dringar les campanetes en el moment oportú, fer sonar les campanes

ELS ESCOLANS DE LA PARRÒQUIA

Escolans del Monestir al voltant de Mossèn Juli Nájera. Any 1959. D’esquerra a dreta: Oriol Canas, Miquel Pros, Andreu Garrell (Lira), Albert Font (Lira), el Rico, Joan Fonellosa (Lira), Josep Sala (Lira), el Vicens, Pere Codó (Lira), Josep Maria Canas (Lira), Santi Fonollosa (Lira), l’Oms i Toni Bozzo. Fotografia cedida per Andreu Garrell.

Joan López vestit d’escolà. Any 1961 “Fotografia cedida per Joan López 23

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

quan era necessari, portar la patena a la comunió, servir el “lavabo” (utensilis que servien per rentar les mans al celebrant) i respondre el celebrant amb les frases llatines corresponents, a més de fer genuflexions i senyals de la creu diverses vegades o d’encensar en el oficis de Rèquiem. En misses “normals” ajudaven dos escolans. En misses solemnes podien ser uns quants .Quant entraven de petits (després de la “primera comunió”), s’asseien al costat de l’altar aprenent dels escolans veterans Els dies laborables les misses del matí no s’oficiaven a l’Altar Major sinó en la capella de la Pietat, adjunta a la sagristia. Acostumava a oficiar-les Mossèn Antón Griera que va restar al Monestir fins 1973, mentre s’anaven “succeint rectors”. Casaments i batejos Els casaments i batejos eren especialment esperats per els escolans. Pel que fa a la missa del casament, feien com s’ha descrit en l’apartat anterior: dos escolans per un casament “normal” i més escolans depenent del grau de casament “benestant”. Era una posada en “escena”. En algun cas s’havia utilitzat una catifa de festa des de l’entrada al recinte del Monestir fins l’entrada de l’església, amb els escolans abillats “de gala” (pagats pels nuvis) a ambdós costats. Al finalitzar el casament, els escolans passaven el plateret i recitaven la frase “hi ha res pels escolans?”. El que recollien era repartit, sota la “supervisió” del rector, entre els escolans que ajudaven a 24

la cerimònia. Expliquen que els assistents només donaven diners si els deien que eren pels escolans, ja que consideraven que ja havien pagat al capellà. En els batejos la cerimònia era molt més simple i lo habitual era que ajudés un escolà que portava el drap i el recipient per distribuir l’aigua beneïda des de la pila baptismal. Quan acabaven, l’escolà s’ajuntava a la sortida amb d’altres nens escolans o no, que demanaven confits amb la frase poc afortunada però acceptada: “tireu confits, escarransits, si no en voleu tirar, el nen es morirà!” Enterraments En els enterraments acompanyaven al carruatge amb el fèretre pels carrers de la vila des del domicili del finat fins l’església, on se celebrava el funeral de cos present i després s’anava en processó fins el cementiri situat darrera del monestir. Els escolans, normalment dos, es tornaven per portar la creu petita en la processó. En dies festius aquesta processó seria i hieràtica, contrastava amb l’ambient festiu de sardanes a la Plaça d’Octavià i amb els sorolls del camp d’esports. Més endavant, els escolans ja no anaven a casa del finat sinó que esperaven el carruatge a la porta de l’església Rosari Els dissabtes a la tarda es resava el rosari a l’església amb assistència d’altres nens i feligresos. Al final del rosari es cantava el Virolai que els ensenyava el mateix Mossèn Juli. Al marxar rebien un quilo

ELS ESCOLANS DE LA PARRÒQUIA

Escolans esperant els nuvis. Anys 60 Fofografia cedida per l’arxiu parroquial de Sant Pere d’Octavià.

Casament de Jaume Barnils i Teresa Folguera. Els escolans son Pere González i Joan Auladell. El capellà és Francesc Griera, vicari del rector, el seu germà Antón. Any 1939. Fotografia de “l’Abans de Sant Cugat. Recull gràfic 1880-1965”. Fons Jesús Barnils.

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

de llet en pols que era molt valorada a les cases.

buscar la mona de l’escolà (una per cada un) i també la de Mossèn Juli.

Catequesi

De la Setmana Santa, pels escolans, destacava el “Salpàs”, que consistia en beneir les cases de la vila utilitzant una olla amb sal humitejada amb aigua beneïda i amb una cullera es llençava la sal que quedava enganxada a l’entrada del portal. Segons Josep Castellví, primer s’anava a les masies i després al centre de la vila. A les masies els donaven ous i a les cases galetes i diners pels escolans i per la Parròquia. A l’acabar, amb els diners compraven xurros que es repartien entre els escolans.

Els diumenges a la tarda anaven a catequesi a la sala parroquial. La impartia algun diaca, jesuïta o seglar. Després anaven a comprar llaminadures a cal “Liro” i anaven al cinema que s’impartia al “Frente de Juventudes”, on ara hi ha l’estudi de dansa Laura Esteve. Veien repetidament pel·lícules tipus “el gordo i el flaco”. D’aquesta manera passaven les tardes de diumenge abans de marxar cap a casa. No només els escolans participaven de la catequesi, sinó també els escolars de la vila, uns 200 en total al gener de l’any 1950 segons la revista Guia. Setmana Santa La Setmana Santa era una setmana plena d’activitat per els escolans. En la revista Guia del mes d’abril de 1959 es constaten els actes realitzats en els que intervenien també els escolans durant la Setmana Santa: Diumenge de Rams benedicció de rams i palmes, processó pel Claustre i Plaça d’Octavià i missa solemne amb cants de l’Schola Cantorum parroquial; Dijous Sant, a la tarda missa del Sant Sopar durant el qual el rector rentava els peus als escolans; Divendres Sant, Via Crucis al matí pel carrers del centre de la vila amb la imatge de Crist crucificat, per la tarda Acció Litúrgica en memòria de la Passió i mort de Jesús; Dissabte Sant, solemne missa de Glòria; Diumenge Sant, ofici solemne. Després de la missa de diumenge en Josep González explica que anaven a ca l’Alegret a 26

El Salpàs tenia una finalitat protectora de la casa i els seus béns: “representava que era una protecció de les cases contra malalties, inclemències del temps, mals esperits...” L’acte en si tenia també finalitats socials, ja que d’aquesta manera els capellans, amb els escolans, anaven a les cases i conversaven una estona amb els estadants, estrenyent vincles amb la Parròquia. Això era així sobre tot en les masies que, per llunyania. rara vegada acudien a l’església. Corpus Per Corpus participaven en la processó solemne que recorria els carrers de la vila en la festa de la “Sagrada Eucaristia”. Uns carrers i places engalanades amb catifes de flors. Els escolans anaven davant, acompanyant la “Sagrada Forma” que anava sota pali amb el rector i autoritats. A l’acabar la cercavila, galetes

EL FENOMEN GEGANTER ELS ESCOLANS A SANT CUGAT DE LA PARRÒQUIA DEL VALLÈS

Processó de Corpus. Sota pali Mossén Antón Griera. Devant els escolans amb els germans Josep i Manel Castellví i Santi Barnils. Finals anys 40 segle XX. Fotografia de “l’Abans de Sant Cugat Recull gràfic 1880-1965”. Fons Felez Sangés

Processó Setmana Santa amb els escolans en primer terme. Anys 40 del segle XX. “Fotografia de “l’Abans de Sant Cugat. Recull gràfic 1880-1965” Fons Mercè Refusta

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

i vi dolç a la rectoria. D’altres funcions Els escolans també participaven en d’altres festivitats com la benedicció de carruatges i animals per Sant Antoni i, per extensió en qualsevol manifestació catòlica que impliqués ajudar al rector o vicari en les seves funcions, com per exemple en la benedicció de la primera ambulància de la Creu Roja l’any 1958. Manel Moreno explica que els escolans varen participar cantant el 27, 28 i 29 de juliol de 1956 en la representació de l’Acte Sacramental “El jardín de Falerina” de Calderón de la Barca. Va tenir lloc davant de la façana del Monestir dins dels actes de Festa Major. Acompanyaven l’Orfeó Sant Cugat dirigit pel mestre de la Lira, Xavier Azqueta. Aquesta representació va tenir molt d’èxit tant de públic com de ressò a la revista parroquial Guia i a la premsa barcelonina i comarcal Experiències En el context d’una litúrgia seria i hieràtica, l’escolà és el personatge tendre i espontani que contrasta amb la seriositat i el hieratisme de les funcions litúrgiques i que sovint és el centre d’atenció i de la simpatia dels fidels. A l’escola (Col·legi Azqueta i Col·legis Nous), eren l’enveja dels seus companys de classe perquè podien sortir unes hores quan havien d’acompanyar al rector en els enterraments. Eren “experts” entre els companys en les classes de catequesi i cant que les donava normalment 28

un pare Jesuïta. També quan anaven a l’església els dijous a confessar i els divendres a combregar. És cert que aprenien coses, ja que tot i que a la missa responien de memòria en llatí al capellà, els donava una mica de cultura extra que no tenien els companys de classe. Altre exemple ens el dona en Manel Moreno explicant que va aprendre música i a cantar, estant d’escolà i escoltant l’Schola Cantorum i l’Orfeó. Per els escolans, la seva funció resultava una experiència socialitzant important donat que els permetia sortir de l’àmbit reduït del carrer i relacionar-se amb nens d’altres zones de la vila. Aquestes relacions permetien accés a situacions que no s’hagueren produït, com explica Josep González quan per Tot Sants, anava a la pastisseria de ca l’Alegret amb el fill de l’amo, també escolà, a menjar panellets. També des de la seva posició a l’altar visualitzaven a les noies jovenetes i rebien critiques de les que anomenaven “beates”, no conformes amb les formes “alegres” dels escolans durant la missa. Dins d’aquesta socialització, els escolans alguna vegada anaven d’excursió. És el cas que explica Josep González quan Mossèn Juli va convidar als escolans a unes estades de 3/4 dies a Montserrat acompanyant a gent del poble amb l’objectiu d’impregnar-se de l’ambient de la “Muntanya Santa”. S’ho passaven d’allò més be ja que no havien d’ajudar en actes litúrgics i podien gaudir pel seu compte. Els escolans, majoritàriament, mante-

ELS ESCOLANS DE LA PARRÒQUIA

Rector i escolans anant cap a una cerimònia a la plaça d’Octavià. Anys 40 del segle XX. Fotografia de “l’Abans de Sant Cugat. Recull gràfic 18801965”. Fons Montserrat Pahissa 29

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

nien una bona companyonia entre ells. Compartien anècdotes i secretets de la rectoria i, principalment, “jugaven”. Cal tenir en compte que tots els actes acabaven a l’església i es passaven moltes estones jugant al parc del Monestir. Anècdotes Des de molt antic, els escolans tenien la fama de ser molt entremaliats com s’insinua en les rondalles al voltant de l’epitafi que el rector de Vallfogona escriu a començaments del segle XVII amb motiu de la mort d’un escolà seu als 12 anys. Fins i tot els escolans de la catedral de Girona al segle XIV representaven dins del cicle de Nadal el que anomenaven “bisbetons”, on es permetien llicències irreverents. L’escolà representava el minyó eixerit que se les empescava en moments de penúria alimentària per menjar i gaudir dels plaers de la vida. Als escolans se’ls atribueixen moltes malifetes, principalment la de beures el vi de la missa. Dons bé, efectivament tots els entrevistats admeten aquesta pràctica. Fins i tot algun d’ells vigilava mentre els demés ho feien. I no solament el vi si no que degustaven les “hosties” abans de consagrar-les. Era el gust de lo prohibit. Aquesta pràctica ja es donava per descomptada pel capellà. Explica Andreu Garrell (escolà des de 1957 a 1963) que una vegada que feien obres a la sagristia, varen trobar que els paletes havien recollit un esquelet en un sac. No se’ls va acudir altre cosa que posar-se a jugar a pilota amb el crani!. 30

Eren uns “clàssics”: trencar la bombeta de l’escorxador després de sortir del rosari; colar-se al camp d’esports quan hi havia futbol després dels batejos o fumar d’amagat darrera del monestir. La fi d’una etapa dels escolans A nivell particular, els escolans finalitzaven la seva tasca cap els 14 anys, edat en que entraven a treballar o bé consideraven que ja no eren uns “nens” per fer aquestes funcions. Alguns varen continuar a la parròquia a les Joventuts d’Acció Catòlica o bé buscaven d’altres activitats com el Club Muntanyenc o l’esport. Alguns varen accedir al seminari per esdevenir capellans en un futur. No és casualitat que alguns d’ells, més tard fossin membres del Club Amics de Tothom, el moviment juvenil que des del Casal Parroquial va dinamitzar la vida associativa de la vila a finals dels anys 60 del segle XX. Com a institució, cal buscar la fi d’aquesta etapa dels escolans en que la litúrgia posterior al Concili Vaticà II (1962-1965) comportava una disminució dels serveis necessaris per dur-la a terme. Ja no feien falta tants moviments al voltant de l’altar. Els llibres ja no s’havien de canviar, l’encens quasi no s’utilitzava i les campanetes no eren obligatòries EL Concili posava la tasca espiritual més enllà de l’altar, en tota la comunitat. A partir d’aquestes dates, l’esforç es concentrava en la formació de laics adults. El Concili va instaurar també la “Concelebració”, per la que podien celebrar la missa més d’un capellà.

EL FENOMEN GEGANTER ELS ESCOLANS A SANT CUGAT DE LA PARRÒQUIA DEL VALLÈS

Escolans d’excursió a Banyoles amb Mossèn Joaquim Trias. Any 1956. Fotografia cedida per l’arxiu parroquial de Sant Pere d’Octavià

Benedicció per part de Mossèn Juli, ajudat per un escolà, de la primera ambulància de Sant Cugat. Any 1958. Fotografia de “l’Abans de Sant Cugat Recull gràfic 1880-1965”. Fons Isabel Vidal

Escolans d’excursió a Montserrat amb Mossèn Juli Nájera. Any 1964. Fotografia cedida per Josep González. 31

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

A partir d’aleshores, els nens varen freqüentar la catequesi, i els esplais infantils parroquials reberen gran impuls. A més a més les economies familiars havien millorat i s’havien diversificar les possibilitats de lleure. El Cor dels Antics Escolans. 19902012 Els escolans de l’etapa anterior a la segona meitat dels anys 60 del segleXX, reneixen a finals de 1989. A partir d’una idea d’en Santi Barnils, antic escolà i, d’acord primer amb Mossèn Juli Nájera, es formà el “Cor dels antics escolans de la Parròquia de Sant Pere d’Octavià des de 1939”. La idea principal era aprofitar l’imminent jubilació de Mossèn Juli, per acomiadar-lo i tornar a reunir els antics escolans participant com “escolania” en una missa. Un d’aquests escolans, Joan Auladell va ser l’encarregat de dirigir el Cor. El temps esmerçat en la preparació de la missa va comportar que no s’arribés a temps perquè l’oficiés Mossèn Juli. El seu successor, Mossèn Pere Vivó, va recolzar la idea i la de celebrar la missa, que va tenir lloc el 28 de gener de 1990. Hi van participar 48 persones, la majoria antics escolans. Si afegiren també cantaires que tenien afinitat amb el mestre director i d’altres procedents de l’Orfeó Sant Cugat. L’èxit de la missa i dels actes que la complementaven, va fer que els antics escolans, d’acord amb Mossèn Pere Vivó, decidiren perllongar els seus assa32

jos i actuacions en els anys següents. D’acord amb Mossèn Pere Vivó, varen quedar per participar, entre d’altres ocasions en les diades del segon diumenge de Quaresma, segon diumenge de Pasqua, Corpus, Tots Sants i Dia de Difunts i Nadal. També varen poder disposar d’una sala al primer pis de la casa rectoral per assajar. Amb els anys varen participar en nombroses sortides i en diferents actes ciutadans, Varen celebrar amb solemnitat el cinquè i desè aniversari, aprofitant el quinzè aniversari per organitzar una trobada d’entitats de cant Gregorià de Catalunya. Per motius d’edat la seva participació es va anar esmorteint fins la seva aturada cap a l’any 2012. D’aquesta manera els antics escolans varen poder reviure les sensacions que varen experimentar en la seva infància de la millor manera que ho podien haver fet: amb la música i la companyonia que tant els havia unit. Els escolans en l’actualitat En l’actualitat tornem a trobar escolans ajudant en les funcions litúrgiques a l’església de Sant Pere d’Octavià. Amb l’arribada a la rectoria de Mossèn Blai Blanquer (rector de 1997 a 2018), es van dinamitzar força els grups de la Parròquia. En aquesta dinamització s’inclouen de nou els escolans, aquesta vegada nens i nenes. L’actual rector, Mossèn Emili Marlés, manté aquesta dinàmica. El Vicari Carles Cahuana explica que actualment hi ha uns 15 o 16 nens i nenes escolans. Les motivacions per fer-se

EL FENOMEN GEGANTER ELS ESCOLANS A SANT CUGAT DE LA PARRÒQUIA DEL VALLÈS

Recordatori de la primera trobada d’antics escolans. Any 1990. Dibuix de Manel Moreno. Recordatori cedit per Manel Moreno.

Grup d’Antics Escolans. Any 1990. De la Lira podem identificar Jordi Franquesa, Josep Castellví, Eugeni Auladell, Manel Moreno, Josep González i Josep Sala. Fotografia cedida per Josep Castellví

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

escolans, venen del contacte amb la litúrgia de la mà de la família. O bé els pares demanen al rector o vicari perquè el fill pugui ser escolà o bé és el propi rector o vicari qui demana als pares si autoritzen al fill a ser-ho si veuen que té l’actitud necessària. En ser escolans s’aconsegueix que els nens mantinguin l’atenció i agafin compromisos i els duguin a terme. Realitzen pràcticament les mateixes funcions que tenien els antics escolans. A tal efecte, un seminarista s’encarrega de convocar-los, preparar i realitzar la formació dels escolans i també d’assignar-los als diferents actes litúrgics. Tenen també un escolar major que els representa. Acostumen a trobar-se una vegada al més a la Parròquia i realitzen trobades amb altres grups d’escolans. A l’estiu es fan activitats que atrauen a d’altres nens i nenes i conformant un “esplai parroquial”. Els escolans, com els seus predecessors, no conformen un cor d’escolans en si mateixos. Hi havia hagut aquests darrers anys un cor infantil parroquial però no era exclusivament d’escolans.

Els escolans i la Lira Acabo aquest article amb la relació d’escolans que han format o formen part de la Societat Coral La Lira: Jordi Franquesa, Manel Moreno, Andreu Garrell, Josep Garrell, Antoni Gómez, Joan López, Lluis Pérez, Josep González , Pere Codó, Albert Font, Santi Fonellosa, Joan Fonellosa, Josep Sala, Josep Maria Canas, Josep Grau i Francesc Grau Val a dir que d’altres cantaires varen ser escolans si be en d’altres esglésies com Josep Pros a les monges Franciscanes, Pere Miralles a Santpedor o Benet Dinarés a Venezuela. Nota: Demano disculpes per qualsevol error o oblit que hi pugui haver en aquests llistats.

ELS ESCOLANS DE LA PARRÒQUIA

Pere i Josep González a la trobada d’Antics Escolans. Any 1990. Fotografia cedida per Josep González

Nens i nenes escolans preparant la celebració de la Candelera amb el Vicari Carles Cahuana. Febrer 2020. Fotografia cedida per Joan Troyano

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

LA CANÇÓ DE L’ANY

PLACIDESA

Poesia: Màrius Rabasseda Música: Lluís Albert Arranjament per a veus d’homes: Eloi Jover

Llueix un sol que és foc sobre l’aplec el cel es d’un gris plom, l’aire és ardent. Es un instant de solitud en aquest jorn de placidesa sol que és foc i l’aire ardent. Un instant d’emoció dins de l’ànima adormida ens desvetlla el sentit, rebull de nou la vida. Es un cant que brota dintre del cor, de nostre terra es un himne que retruny des del mar, fins a la serra. Es l’alè de tots els pits catalans que ressona i s’escampa trencant aquell encant. Es senyera que enlairant-se gegant, símbol de raça fa bullir la nostre sang. I esborrant la quietud de l’ambient, desfent el repòs del moment esclata la cobla amb un cant gloriós, triomfant. Es un cant que vibra dintre dels cors, sempre la nostre sardana serà l’himne que estrenyent-nos les mans, cantarem, cantarem tots els germans.

L’APUNT DEL MESTRE

TRADICIONS ACTIVITATS

Per Eloi Jover, mestre de La Lira.

m dirigeixo a tots vosaltres amb el E propòsit de destacar el que ha sigut la nostra activitat musical del darrer any.

No és fàcil perquè estem en un moment difícil i per al que no estàvem preparats, com és el confinament per evitar el contagi amb el Covid19. I no és fàcil perquè fa que hi pensem contínuament, seguint les notícies i els missatges que ens arriben, tant d’institucions com d’amics i familiars. I ens preocupa i no ens deixa espai per pensar en les altres coses. Aquest any a La Lira ens ha fet molt feliços haver conegut la persona i l’obra del compositor Lluís Albert i, ja ho sabeu, a la vegada ens ha generat un volum de feina en els assajos molt important. És l’única persona que he conegut que viu al seu propi carrer. Sí, viu al carrer Lluís Albert de L’Escala, dedicat a ell mateix. El vam anar a veure amb el nostre president el Josep Garrell i vam anar per feina perquè el mestre Albert sempre va per feina. És d’aquelles persones de ferro, o millor d’acer inoxidable, incansables i apassionades de la seva feina. Ens va donar partitures i ens va comentar les seves obres, algunes amb lletra de la seva tieta, la Caterina Albert (que signava com a Víctor Català). D’aquella primera reunió va sorgir la iniciativa d’incorporar al nostre repertori la sardana «Placidesa» a la que posteriorment vam afegir «L’himne a L’Empordà». I encara queden d’altres obres que anirem incorporant. Poc després d’aquella reunió vam veure amb molta satisfacció que li lliuraven la Creu de Sant Jordi. El mes-

tre Albert és una persona escardalenca, però forta com una branca de roure. Parla amb veu aguda i molt fort, potser per la sordesa que acompanya als anys. Però diu les coses clares, sense embuts. Com a professor de música que ha sigut sempre ha estat envoltat d’alumnes, de talent i de persones que l’han estimat. Ho vam podem comprovar quan vam assistir al concert d’homenatge que li van oferir a L’Escala i al nostre concert a Torroella de Montgrí. Serveixin aquestes ratlles com a homenatge al mestre Lluís Albert i a tots els que com ell s’agafen les coses amb passió, treballant, picant pedra, o com gotes d’aigua que acaben foradant les roques. I de passada el meu homenatge a La Lira, perquè fem les coses amb passió, insistint, sempre amb bon humor i passant els mal moments com millor podem i persistint perquè així recordem i honorem als cantaires que van iniciar aquesta aventura i als que van seguir i vam tenir al nostre costat. Visca La Lira!

Serveixin aquestes ratlles com a homenatge al mestre Lluís Albert i a tots els que com ell s’agafen les coses amb passió 37

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

DE LA LIRA

FRANCESC CAMPMANY

Per Núria

n Siscu, conegut com el totxo, va néixer a Sant E Cugat al carrer de l’Endavallada, el 17 de juny del 1952,fill del Salvador i la Rosa. És el gran de dos

germans, va viure la seva infantesa a la plaça d’en Coll i després al carrer de la Creu. Orgullós del seu poble, sempre explica anècdotes de quan era petit, jugava al carrer... Cap als 14 anys, començà la seva gran afició, cantar, i començà a fer-ho a la Lira, més tard es va anar animant i canta també en un grup d’Havaneres, en una coral a l’escola a Bellaterra i no diguem per casa, que tot el dia taral·leja. Cantar l’ha fet feliç i per si no fos prou, la tuba començà a tocar i a la banda es va incorporar. La moto també va ser la seva gran passió, feia curses de motocròs i actualment s’ha arreglat la motocicleta Brio del seu pare, dels anys 50 i molt feliç la passeja. La muntanya sempre li ha agradat, un bon boy scout sempre ha estat. Els estudis no van ser el seu fort, va anar al Col·legi Azqueta, als Col·legits Nous i a l’Escola Industrial i de molt jovenet començà a treballar d’aprenent amb el Joan Artigas. Ha estat un gran electricista i sempre ha gaudit molt de la seva feina.

En Siscu, conegut com el totxo, va néixer a Sant Cugat al carrer de l’Endavallada, el 17 de juny del 1952,fill del Salvador i la Rosa

Molt manetes sempre ha estat, i idees no ni hi han faltat, guarda fustes i fustetes i un cordill tronat, però en un moment donat, tothom se n’ha refiat i tot ho deixa solucionat. Amb la Núria es va casar i dos preciosos nanos van tenir i ara amb tres néts, és l’avi més feliç. Amic dels seus amics, sempre a punt per a ajudar, doncs tothom hi pot contar. Viatjar sempre li ha agradat i les trobades amb amics el fan d’allò més feliç, sempre parla de la Lira i de batalletes antigues. A la bicicleta també s’ha aficionat, però si per si les cames no li responent, solució hi ha posat, un motor sota la barra i puja sigui quin sigui el desnivell i pensa “apa que t’avança un vell.” I ara de jubilat, més ho vol gaudir, cantades i sortides ben segur que se’n farà un tip. Amb els nets feina se li ha girat, casetes, carros i sorrals, qualsevol cosa els hi farà.

l Pere va néixer el 4 de novembre de 1955 a cal EsE tragues, una masia de Sant Salvador de la Vedella, Cercs, on hi ha l’embassament de la Baells. Als 7 anys, la família es va traslladar al Bages, concretament a Santpedor, on va anar al col·legi de La Salle. Feia d’escolanet i cantava a l’escolania.

DE LA LIRA

PERE MIRALLES

Per María Miralles

Tres anys més tard la família es va traslladar a Ripollet a la recerca d’un futur millor. Als 14 anys va començar a treballar d’aprenent en un taller mecànic, les seves tasques, escombrar i fer encàrrecs , a les tardes anava a estudiar Mestria Industrial a l’Escola Industrial de Sabadell. Es va especialitzar en motlles i matrius per injecció de plàstic , treballant en diferents empreses, fins que al cap d’uns anys i com qui diu només amb les seves mans i una caixa d’eines es va establir per compte propi, INDUSTRIA TECNICA DEL MOLDE. Es un home emprenedor i treballador incansable, que ha sabut adaptar-se als canvis i a les diferents crisis industrials aconseguint mantenir la seva empresa. Però a ell el que li hagués agradat més es ser pagès, li encanta remenar la terra i sempre que ha estat possible a tingut un hortet, ara al jardí de casa. Al 1998 va venir a viure a Sant Cugat i va entrar a formar part de la Coral La Lira. Ell es un home feliç cantant, també li agrada molt caminar i quan camina canta, va repassant les cançons de la coral. Us el podeu trobar qualsevol dissabte per Collserola cantant i caminant en direcció a Can Janer o Can Coll al costat del seu gosset Titus. És pare de dos fills i avi de tres nets als que estima moltíssim. Sempre ajuda a tothom que pot ja siguin amics o no, i te un problema, no sap dir que no.

El Pere va néixer el 4 de novembre de 1955 a cal Estragues, una masia de Sant Salvador de la Vedella, Cercs, on hi ha l’embassament de la Baells

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

DE LA LIRA

DOMÈNEC FLOTATS SOL

Per María del Carme

a néixer el 14 d’abril de 1951 a Cardona, dia del V que se sent molt orgullós ja que el seu pare era republicá, fill únic del Pepet i la Pepeta. Viu a Sant Cugat des del maig de 1993, poble en el que se sent molt vinculat. Està jubilat després de treballar durant 40 anys en el món de les finances. És economista i va estudiar la carrera d’Humanitats quan ja no treballava. Ara el tenim immers estudiant alemany a la Deutsch Akademi. És un apassionant de la lectura i, quan surt, no torna mai sense haver comprat un llibre. També és un gran seguidor del Barça. Gràcies al seu consogre Josep Vallès va entrar a cantar a la Lira fa tot just 3 anys. Però del que més orgullós està és del seu net i de les seves set netes.

Gràcies al seu consogre Josep Vallès va entrar a cantar a la Lira fa tot just 3 anys.

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

CARAM 21 i 22 D’ABRIL DIUMENGE I DILLUNS DE PASQUA CARRERS DE SANT CUGAT

ACTIVITATS

MELLES 43

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

nguany la Setmana Santa ha arribat E ben entrat el mes d’Abril, i hem de recordar que les previsions meteorològiques no auguraven gaire bon temps , vam estar patint fins l’últim moment.

No obstant, però, tot i que va fer fred i els núvols ens van acompanyar tot el cap de setmana, fora d’algun petit plugim, vam poder gaudir al llarg dels dos dies d’unes magnífiques Caramelles, acompanyats en tot moment per una gran quantitat de gent que any rere any volen compartir aquest dies amb nosaltres.” Creiem que als núvols també els hi agraden les Caramelles”. Diumenge vam sortir 41 cantaires amb el mestre Eloi Jover al capdavant i acompanyats per l’Artur Regada al contrabaix i el Diego Lahuerta a l’acordió. Dilluns tot igual, però amb 46 cantaires, cosa que, ens fa sentir contents, veient com la major part dels cantaires fem tot el possible per participar en la que és la nostra Festa Gran. Del recorregut res a canviat respecte als anys anteriors, però volem destacar que hi a llocs on ens espera cada vegada més gent. Sota el campanar al carrer de la Torre, sota l’alzina de la plaça abans d’entrar a la llotgeta, a la pròpia llotgeta a la sortida de missa de dotze , als 4 Cantons cap a migdia, abans d’anar cap a la Floresta a visitar a la família MiñarroBelzuz on donem per finalitzada la jornada de Diumenge. En el que respecte a Dilluns, també es consolida l’esmorzar a casa de la Rosa Nadal i el Joan Troyano on cada cop en som més, tan a endrapar com a 44

col·laborar, tot val a dir-ho, i a qui hem d’agrair la seva hospitalitat. També les cantades davant la Gelateria Pros, la de la Pastisseria Sàbat que hem de dir és espectacular, al carrer Major davant la casa de la família Azqueta Magrans, Cal Caballu, i a la plaça Barcelona en la cantada que fem per la família Buscalla i la família Troyano, tots ells han acabat sent punts de referència, per la gent, al llarg dels dos dies de Caramelles. Respecta a la cercavila de dilluns a la tarda, que ja fa temps que està consolidada volem destacar que enguany ens han acompanyat, a la cantada de comiat i d’agraïment que fem per tots els amics a la plaça del Monestir, l’alcaldessa junt amb alguns regidors de la nostra ciutat, tres Consellers, no hem d’oblidar que estem en període electoral, del Govern del nostre país, als que, no obstant, els vam agrair de tot cor que tinguessin una estona per compartir les Caramelles amb nosaltres. Com a reflexió final, podríem dir que hem d’estar contents per haver-hi pogut participar, gaire be, tots els cantaires i per altre banda per la gran quantitat d’amics que ens han acompanyat al llarg de tot el cap de setmana. Gracies a tots.

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

ACTIVITATS

Diumenge vam sortir 41 cantaires amb el mestre Eloi Jover al capdavant i acompanyats per l’Artur Regada al contrabaix i el Diego Lahuerta a l’acordió.

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

PLÀNOL DE LES CARAMELLES DIUMENGE, 31 DE MARÇ

DILLUNS DE PASQUA

1 Plaça de Sant Pere 2 Cal Caballu 3 Monument a La Lira 4 Llar d’Avis Santa Rosa 5 Cal Vinyeta 6 Estanc Cal Torres 7 Porta del Parque 8 Plaça Monestir (arbre)

15 Cal Troyano 16 Cal Boldú 17 Carrer de Xerric 18 Gelateria Pros 19 Rambla del Celler 20 Cal Sàbat 21 Casa d’en Xavier Azqueta

9 La Llotgeta del Monestir 10 Cal Crispín 11 Quatre Cantons 12 Plaça de Barcelona 13 Can Ollé 14 Cal Miñarro

22-33 21

10-32 11 19 18 31

23 17

29-30 12-16

24-25

15 28

13-27

3-34

22 Plaça d’Octavià 23 Cal Garrell 24 Cal Troyano 25 Cal Tartaner 26 Cal Sivilla 27 Can Trabal 28 Monument a Lluís Millet

7 9

CARAMELLES

CARAMELLES CANTADES*

29 Carrer de Valldoreix i de Sant Antoni 30 TOT Sant Cugat 31 Plaça del Doctor Galtés 32 Quatre Cantons 33 Plaça d’Octavià 34 Monument a La Lira

A LA LIRA A MONTSERRAT BOGA BOGA CALA MONTGÓ CANÇÓ DE PRIMAVERA COBLES MARINERES DEL SECÀ DAMUNT LA SORRA DAURADA EL LLOP DEL MAR EL MEU AVI EL SALTIRÓ DE LA CARDINA ÉS SERVIDA ESPERANT UN MARINER FLORS DEL VALLÈS GIRONA M’ENAMORA GOIG DE PASQUA JORN DE PASQUA LA DANSA DE L’AMOR LA FONT DEL ROURE LA MARE CANTORA LA MARIA DE LES TRENES L’EMPORDÀ L’HAVANERA DEL VALLÈS LLEVANTINA MARE VULL SER PESCADOR NOSTRES CANÇONS OUS, POLLASTRES PER TU PLORO PLACIDESA SOM A PASQUA FLORIDA SOTA EL MAR VENTÓS UN CANT FESTIU

* Dades recollides i facilitades per Jordi Farrés

LES MÉS CANTADES 1

ÉS SERVIDA (6) 2

UN CANT FESTIU (6) 3

GIRONA M’ENAMORA (5) 4

BOGA BOGA (5)

CANÇONS CANTADES 63

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

23 ABRIL

SANT JORDI

es Caramelles i Sant Jordi, enguany, Lmanera han arribat “agafats” de la mà, de que, encara amb el ressò dels

Goigs de Pasqua del cap de setmana ja estàvem muntant la parada per celebrar la diada de Sant Jordi, en la que, com sempre diem, ens agrada participar-hi per seguir donant a conèixer el nostre treball. Tot i que el dia es va llevar plujos, a mig mati va acabar sortint el sol i ens va permetre gaudir d’una Diada en la que nosaltres, vam acabar fent la nostra petita aportació oferint el concert de les 7 de la tarda, com és habitual.

Tot i que el dia es va llevar plujos, a mig mati va acabar sortint el sol i ens va permetre gaudir d’una Diada en la que nosaltres, vam acabar fent la nostra petita aportació oferint el concert de les 7 de la tarda

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

28 ABRIL

42È APLEC CARAMELLAIRE SANT JULIÀ DE VILATORTA ltre cop hem estat convidats a A participar, junt amb altres Corals, al Tomb Caramellaire que s’ha celebrat

aquest diumenge, 28 d’Abril a Sant Julià de Vilatorta. En aquest aplec, ens hi vam poder desplaçar 33 cantaires acompanyats per, familiars i amics que també van voler participar de la festa. Tot just arribar, al vol de les 10 del mati, en el punt de trobada ja hi teníem apunt l’esmorzar a base de xocolata, moscatell i coca que, per després de les salutacions protocol·làries ens havien preparat el organitzadors. A dos quarts d’onze, les Caramelles del Roser de Sant Julià, com és tradició, van obrir el seguici amb el Cant dels Goig del Roser començant la cercavila per diferents carrers de la població. Darrera el seguici hi anàvem tots els cors convidats, i en els llocs prèviament assignats cada grup paràvem a cantar una Caramella, així, fins arribar a la Plaça Major on va tenir lloc l’actuació de tots els cors convidats. 66

Els cors convidats amb qui vam compartir escenari van ser: Coral Cant i Rialles de Sant Julià, Coral infantil de la S.C. El Vallès de Ripollet, Societat Coral La llanterna de Súria, Agrupació Coral La Llàntia d’Igualada, Poliphonies d’ici et d’ailleur de Tuïr (Catalunya Nord) i les Caramelles del Roser de Sant Julià. La Societat Coral La Lira vam interpretar, en el Tomb Caramellaire Un cant Festiu de J. Voltes Viñas i en el Concert, A la Lira de X. Azqueta, Montserrat de J. A. Clavé, L’Empordà de E. Morera i Girona M’enamora de R. Viladesau. La Lira, vam estar dirigits per el nostre Mestre l’Eloi Jover i acompanyat en tot moment, per en Diego Lahuerta a l’acordió. A l’acabar el concert, en el pavelló municipal, vam compartir un dinar de germanor entre cantaires familiars i amics en el que es va fer entrega a tots els Cors d’un diploma commemoratiu de la Diada.

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

1 MAIG

ARROSSADA DE CAL MIÑARRO

per Montse Estrada

n any més l’Alfons Miñarro i la seva U esposa Anna Mª, com ja és tradició, ens ofereixen la seva hospitalitat i ens obren les portes de casa seva per permetre als cantaires de La Lira, i els seus acompanyants celebrar l’arrossada de germanor el dia 1 de Maig. De bon mati, un grup de cantaires ja es troben a casa de la família Miñarro per preparar tot el muntatge de taules, cadires, tendals i escenari perquè quan arribem els acompanyants i resta de cantaires estigui tot a punt. Aquest any feia un dia assolellat, amb molt oratge, amb lo qual vàrem tenir un plàcid dinar. Però a les postres,

En aquesta diada, ens vam tornar a trobar un centenar de persones entre amics i familiars

aquest aire que ja tenia ganes de veure l’espectacle que hi havia preparat és va convertir en un fort vent que va arrencar les cordes dels tendals i l’equip de manteniment va tenir de prendre mesures perquè ningú prengués mal. En aquesta diada, ens vam tornar a trobar un centenar de persones entre amics i familiars. També ens van honrar amb la seva companyia la que aleshores era alcaldessa de Sant Cugat Carmela Fortuny. Primer vam començar amb un vermut, amb molta variació de tapes, i unes cassoles de musclos amb les que ens hi vam llepar els dits, s’han d’agrair a la Teresa Boldú. L’arròs molt bo com sempre, va ser cuinat per en Pepe ( Josep Sebastian) el qual tenia com a col·laboradors en Josep Gonzalez i en Paco Calero. Cal destacar també que la sangria “00”, que prepara l’Alfons, és boníssima i com no, agrair la coca per postres que fa l’Anna Mª.

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

I així, contents per l’ambient, la companyia i el bon àpat, ja només faltava l’espectacle organitzat per Les Lirones. A la casa de Cultura, un parell de mesos abans mentre els cantaires assagen, les Lirones ja comencem a pensar quina representació podem presentar. Aquest any, ens vam despertar una mica tard, i no vam tenir massa temps d’assajar, malgrat tot i gràcies a la col·laboració d’alguns cantaires la festa va estar molt simpàtica. Anna Miñarro a més d’actriu va ser la presentadora de tota l’actuació. La funció va començar amb la Trinca i la coneguda cançó “ No ve d’un pam” escenificada per Rosa Diaz, Anna Munné i Montse Estrada. En segon lloc, en Jordi Franquesa va fer una parodia que versava sobre el fet de repartir alls de manera generosa ; ajo dar,- ajo diera,- ajo diese. Tot a bon ritme i ben lligat. Després va venir un borratxo “cobarde” que el feien fora de casa i que ens va

Aquest any, teníem unes Lirones que havien complert 70 anys

fer riure una estona, era el Lluis Pérez acompanyat de la Montse Estrada. Aquest any, teníem unes Lirones que havien complert 70 anys, a qui llurs marits (Josep Garrell i Francesc Planells) van voler sorprendre, dedicant-les-hi la cançó del Duo Dinámico “ 15 años tiene mi amor. “ En Francesc Tortosa va fer una parodia plantejada com una tesi doctoral sobre les virtuts d’anar ben cagat. Sota el pseudònim de doctor “ cagalera “ en representació de la Universitat de “Ensumalanca”. A continuació van arribar un Trio de Estesos que ens van cantar la Ramona, tot i que fallava el play-back, tothom s’hi va afegir entonant i picant de mans. I finalment van sortir les Lirones caracteritzades de las Supremas de Mostoles amb la cançó: “ Eres un enfermo “, que és una parodia dels individus que perden el seny amb la internet. Realment no es podia acabar la festa sense que els cantaires ens delectessin amb les seves cançons, dirigits com sempre pel mestre Eloi Jover. Cantaires, Lirones, amics tots, fins l’any vinent.

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

11 MAIG

TROBADA DE CARAMELLES FLIX

per J.LL. Ripoll Barberà

de Flix ens convidar, junt LSant’Orfeó amb “ Les Caramelles del Roser “ de julià de Vilatorta i el propi “ Orfeó

de Flix, a la celebració : ” Centenari de l’any de naixement del Sr. Joan Baptista Sabaté Sánchez “ músic, compositor i director de l’Orfeó de Flix, des de la seva fundació l’any 1952 i durant una quarantena d’anys Sortirem a un quart de vuit del mati, sentit Tarragona -Reus -Mora d’Ebre – Flix i arribarem a quarts de 10 al punt de trobada. La Plaça del Mercat. Vàrem disfrutar d’una acollidora rebuda i tot seguit l’esmorzar; coca amb xocolata desfeta, a Flix xocolata cuit, i traguet de vi de MISA. A un quart d’11 començarem el seguici cantant a la mateixa plaça del mercat, tots plegats; Ous pollastres ....... caramella que data de principis del Segle 20,anònima i recuperada pel mestre- director Sr. Sabaté – Sánchez i que a Flix és un himne. Ens fórem desplaçant al segon punt de trobada davant de l’antic “Moli d’Oriol”

que fou un moli d’oli del Segle XVII. Seguint l’Avinguda Catalunya fins a la plaça de l’Església, tercer punt, on la Lira vam cantar “ Per tu ploro “ molt ben acollida pels Flixencs i Flixenques. El proper punt, el carrer Major amb Girona i tot seguit la Placeta del Peixos. El concert final es celebrà a la Plaça Major de la vila. Cantant per aquest ordre: Caramelles del Roser, Societat Coral La Lira, L’Orfeó de Flix. I per clausurar el concert, cantarem tots junts: Ous pollastres... Acompanyats pels assistents. Acabat el concert ens desplaçarem a La Unió Social, de la qual soc soci, al local Polivalent on fou el dinar. Per cert molt animat. A la sobretaula les entitats s’intercanviaren uns presents de record d’aquest dia complet amb sol al llarg de tota la jornada. Cap a quarts de 5 de la tarda sortirem de Flix, arribant a Sant Cugat cap a les set del vespre sans i estalvis.

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

25 MAIG

CAMPRODON: CONCERT DE PRIMAVERA

quest dissabte 25 de Maig ens A hem desplaçat a Camprodon per participar en el Concert de Primavera,

organitzat per la Coral Camprodon amb el suport de l’Ajuntament de la població i altres entitats públiques de la comarca. Tot i que el concert estava programat per a dos quarts de sis de la tarda , nosaltres vam organitzar una sortida per tot el dia, de manera que, a dos quarts de vuit del mati , 35 cantaires, l’Eloi Jove, el Diego Lahuerta i una vintena de familiars i amics pujàvem dalt de l’autocar que, en poc més de dues hores ens va portar a la magnifica població del Ripollès.

El Tomb de Caramelles va començar a la Plaça del Dr. Robert i al llarg de gairebé dues hores, vam recórrer diferents carrers i places 76

Tot just arribar, un membre de l’organització ens esperava per posar-nos al corrent de com aniria transcorrent el mati, que, tenia previst com a acte principal fer a partir de migdia un Tomb de Caramelles. La resta del mati vam tenir temps lliure que , uns van aprofitar per fer compres i altres per participar en una visita guiada que ens van oferir. El Tomb de Caramelles va començar a la Plaça del Dr. Robert i al llarg de gairebé dues hores, vam recórrer diferents carrers i places on, a pesar del temps plujos, cada cop sortia més gent als balcons i als carrers gaudint dels valsos, sardanes i havaneres que els anàvem oferint. Cap a les dues teníem concertat el dinar a l’Hotel Camprodon, val a dir que, en un gran saló acompanyats de pintures de gran format de personatges històrics del nostre país, com ara, Jaume I, Pere II el Gran, Roger de LLúria, etc. i que al contemplar-los ens transportaven al passat del nostre país. Com que el concert estava programat per dos quarts de sis de la tarda, encara

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

vam tenir, acabat el dinar, temps per gaudir d’una bona sobretaula, tot i esperant per anar una hora abans del concert, a l’església per escalfar les veus i assajar els cants comuns. L’Església de Santa Maria on es va celebrar el concert, és la Parroquial de la població i està ubicada al costat del Monestir de Sant Pere. De l’església se’n desconeix la data de la seva edificació, però es troba documentada a partir de l’any 1017. Es tracte d’un edifici Romànic predecessor de l’actual que es va construir el Segle XIV. El concert va començar a l’hora prevista i en ell hi vam participar tres cors; en primer lloc la Coral Camprodon dirigida per Margarida Guardiola, i entre les peces que van interpretar destacaríem, Boga-Boga de Jesús Guridi i Vaixell de Grècia de Lluis llac, a continuació, el cor Musicant de la Catalunya Nord dirigit per Marcel Pons, van interpretar la sardana Campanes del Vallespir i la jota el Campanar de Cotlliure, entre d’altres, i per tancar el concert, La Lira davant d’un públic totalment entregat des del primer moment, vam cantar, dirigits per l’Eloi Jover i acompanyats per l’Artur Regada al contrabaix i Diego Lahuerta a l’acordió, a La Lira, A Montserrat, Per tu Ploro, Damunt la sorra daurada, Sota

el Mas Ventós i L’Empordà, això és el que estava previst en el programa, però, davant la llarga durada dels aplaudiments no vam tenir més remei que fer un “ bis” i vam cantar la sardana Girona m’enamora i aquí ja va arribar l’apoteosi, i això, ho diem amb tota la humilitat, però també, amb l’orgull que sentim quan la gent ens rep d’aquesta manera allà on anem. El concert, en el que hem de recordar hi van estar presents l’Alcalde de la població, i el president de la Federació de Cors de Clavé Sr. Cruells, va finalitzar amb dos cants comuns; Va Pensiero (Nabucco) i el Cant del Poble. Un cop acabat el concert i després de l’intercanvi de records habituals, vam tornar a l’Hotel a compartir un petit resupó amb tota la resta de cantaires, familiars i amics que ens van acompanyar al llarg de tot el dia. Com a reflexió final, podríem dir que vam arribar a casa cansats, doncs vam sortir de casa a les set del mati i vam tornar a dos quarts de dotze de la nit, però, contents per haver passat amb els familiars i amics un bon dia, i satisfets per haver fet una bona feina. Gràcies a tots.

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

ACTIVITATS

8 JUNY

EXCURSIÃ&#x201C;

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

on les 7 del mati del 8 de Juny , un S dia totalment assolellat i estem pujant a l’autocar 41 cantaires junt amb el

mestre Eloi preparats per anar allí on ens porti el Sr. Merino, el xofer, i esperem que, seguint les instruccions que l’hi deuen haver donat el Toni i el Benet, ell si que sàpiga on anem doncs cap de nosaltres en te la més mínima idea. Un cop tots asseguts dalt de l’autocar i haver fet el recompte, el Sergi Jiménez comença a preparar la “porra” per veure si algú endevina on anem. Enguany si algú l’endevina se n’endurà 60 euros, si n’hi a més d’un, a repartir. De moment tot just sortir de Sant Cugat enfilem l’autopista en direcció Nord, de tal manera que els qui han apostat que aniríem cap el Sud han començat, ja ben aviat a dir adeu a la possibilitat de guanyar la “PORRA”. Cap a dos quarts de nou sortim de l’autopista i parem a Riudellots de la Selva per esmorzar al Restaurant LA ROCA petita. Seques, butis i llom, tot acompanyat de bon vi i cafè com és preceptiu.

Un cop tots asseguts dalt de l’autocar i haver fet el recompte, el Sergi Jiménez comença a preparar la “porra” per veure si algú endevina on anem 82

Al voltant de dos quarts de deu, tornem a l’autocar i seguim enfilant l’autopista en direcció Nord fins arribar a Figueres, on el Toni i el Benet havien programat fer una visita guiada al Castell de Sant Ferran, on al llarg de dues hores, i dalt de 5 tot terreny ens van portar a fer un recorregut per totes les dependències de la fortalesa, en el que se’ns va explicar la història i el moment que viu aquesta obra de l’enginyeria hispana del Segle XVIII. Prop de la una altre cop a l’autocar ,seguint direcció França, encara però, molt despistats fins que vam deixar la N-II en direcció a l’Oest i ja a partir d’aquí alguns companys, per cert molt “ viatjats” van començar a tenir clar on dinaríem. La comarca, l’Alt Empordà , la població, Pont de Molins i el restaurant “El Molí” per cert , un lloc encantador, al costat del riu, en plena natura i amb el menjador a l’aire lliure. La primera impressió al veure-ho va ser,! ara nomes cal que hi mengem bé! doncs efectivament, vam menjar de meravella, a saber : PICAPICA molt generós i variat per tothom de primer, i de segon, carn o peix a triar, tot acompanyat amb vi de l’Empordà, postres, cafè i cava brut per acomiadar el dinar. Magnífic . Cap a dos quarts de cinc, ens vam aixecar de la taula amb la sensació que el Toni i el Benet seguien jugant amb nosaltres al “gat i la rata” doncs no sabíem cap a on ens dirigíem fins que al cap de mitja hora vam parar a Peralada, on vam fer un altre visita guiada al Castell i a totes les dependències, inclosa l’Església on vam cantar Va Pensiero.

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

ACTIVITATS

Fotografia feta al mateix lloc que l’excursió de l’any 1934

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

Abans de tornar cap a casa vam compartir entre tots una copa de cava i vam brindar per la bona salut de la “merda d’excursió “ moment que vam aprofitar perquè el Salvador Mora i el Felip Pavón, doncs era el primer cop que hi venien, fessin el seu discurs, que encara que una mica pobre vam considerar suficient per ser reconeguts membres de ple dret de La LIRA. Al voltant de les nou vam arribar a Sant Cugat sans i estalvis, contents pel dia viscut i agraïts al Toni i al Benet per la feina que fan i de la que tots en gaudim. Per cert, abans d’acabar dues puntualitzacions: una, que la “PORRA” la van guanyar el Francesc Campmany, el Josep Vallès i el Domenech Flotats i l’altre que el Toni i el Benet van presentar la dimissió. Gràcies a tots.

El Toni i el Benet havien programat fer una visita guiada al Castell de Sant Ferran, on al llarg de dues hores, i dalt de 5 tot terreny ens van portar a fer un recorregut per totes les dependències de la fortalesa 86

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

ACTIVITATS

Abans de tornar cap a casa vam compartir entre tots una copa de cava i vam brindar per la bona salut de la “merda d’excursió” moment que vam aprofitar perquè el Salvador Mora i el Felip Pavón féssin el seu discurs

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

8 JUNY

EXCURSIÓ LIRONES

Per Rosa Díaz

sortida d’enguany va ser a la coLunaamarca de l’Empordà. Després de fer paradeta a mig camí per esmorzar, ens dirigim al poble de Púbol on férem una visita a la Casa Museu Castell de Gala -Dalí. Aquest castell documentat des del segle XI permet descobrir un edifici medieval on Salvador Dalí va materialitzar un desbordant esforç creatiu pensant en una persona, el seu gran amor Gala, i en una funció, un lloc adient per el descans i refugi de la seva estimada esposa.

El pas del temps ve determinar que aquest espai esdevingués el darrer taller de Salvador Dalí entre 1982 i 1984. Aquest castell va ser un regal de Dalí a Gala que ella va acceptar però amb una

La sortida d’enguany va ser a la comarca de l’Empordà amb primera parada al poble de Púbol 96

condició, que Dalí nomes podia accedir-hi i visitar-la quan a ella li convingués i amb prèvia invitació que ella li feia arribar. A la cripta hi ha el mausoleu de Gala. Dalí també havia de ser-hi enterrat, però interessos político - turístics van decidir que fos al Museu de Figueres. Després d’aquesta interessant visita continuem cap a Torroella de Montgrí on ens espera el guia per fer un recorregut pels llocs més importants d’aquesta bonica vila de l’Empordà vigilada pel massís i Castell de Montgrí. Ja s’ha fet l’hora de dinar i ho fem, per segon cop, al Restaurant E Vell Jou, a prop de Perelada, un bufet lliure amb productes de primera qualitat, on tothom a pogut menjar el que ha volgut i regat amb vi o cava. La sobretaula i els “xupitos”, per pair-ho tot, la fem al jardí una mica abans de pujar a l’autocar. Ha sigut una sortida amb bon temps i bona companyia, que més volem?

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

15 JUNY

75è ANIVERSARI DEL CLUB MUNTANYENC

quest 15 de Juny hem estat conA vidats a participar en la celebració del 75è Aniversari del Club Muntanyenc

Sant Cugat, i per aquest motiu La Lira, ens hem presentat amb un cos de 35 cantaires a fer una petita cantada, que ha servit de cloenda dels actes que havia organitzat l’entitat. Dirigits per l’Eloi Jover hem interpretat acompanyats per nombrosos socis , amics i simpatitzants del muntanyenc davant la seu del Club ; A la Lira, La Dansa de l’Amor, Llevantina i Sota el Mas Ventós. Al final de l’acte s’ha fet un brindis per la bona Salud del Muntanyenc. 98

Aquest 15 de Juny hem estat convidats a participar en la celebració del 75è Aniversari del Club Muntanyenc Sant Cugat

ACTIVITATS

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

29 JUNY

CONCERT DE FESTA MAJOR

inc anys fa que el concert de Festa C Major el compartim amb la Cobla Sant Jordi- Ciutat de Barcelona i podem dir, amb orgull, que és un dels actes més esperats i consolidats de la Festa Major.

Per tots els cantaires de La Lira és un goig compartir aquest concert amb aquest grup de músics que conformen una de les Cobles més importants del nostre país. Una vegada més, amb la col·laboració de l’Ajuntament hem estat capaços d’omplir la plaça de l’Om, en la que val a dir no hi cabia ni una agulla.

Cinc anys fa que el concert de Festa Major el compartim amb la Cobla Sant JordiCiutat de Barcelona 100

Enguany hem volgut que el concert fos un homenatge a Lluis Albert, autor entre moltes altres de la Sardana Placidesa que hem estat treballant al llarg de l’any i que podríem dir a rebut el seu “ bateig “ oficial en aquest concert. Compartir un concert amb la Cobla Sant Jordi- Ciutat de Barcelona produeix una sensació ambivalent, per una banda et sens tan ben acompanyat que cantar al seu costat es fa molt més fàcil i tot flueix millor, però per l’altre cantó és tan agradable sentir-los que et venen ganes de deixar de cantar per escoltar-los tan sols a ells. El concert dirigit pel Mestre Eloi Jover i presentat per la Nora Garrell va començar amb la Cobla sola interpretant la sardana de Joaquim Serra “ Roses del Brull “ i tot seguit Cobla i Cor vam interpretar; Llevantina, Torroella Vila Vella i La Font del Roure. La següent sardana “ La dansa de l’amor “ la vam cantar sense la Cobla i ja per acabar el que podríem considerar la primera part del concert la Cobla sola va interpretar la sardana de Lluis Albert “ Sortint de Concert “

ACTIVITATS

Per tots els cantaires de La Lira és un goig compartir aquest concert amb aquest grup de músics que conformen una de les Cobles més importants del nostre país

101

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

A continuació i sens descans el torn va ser per la sardana del Mestre Lluis Albert “ Placidesa” que va obrir el que podríem considerar la segona part del concert. “Sota el Mas Ventós” va ser la última sardana abans de donar pas als temes que podríem considerar himnes de país; “ Salut als Cantors” d’Ambroise Thomas, “El cant de la Senyera” de Lluis Millet, “ El cant del poble” de J.A. Clavé-A. Vives, i “ La Santa Espina” d’Enric Morera van ser les 4 peces amb les que vam tancar el concert. Però, com que no ens deixaven marxar, ens vam veure obligats a fer dos “ visos” un de clàssic des de fa un parell d’anys “ Girona m’enamora “ de Ricard Viladesau i l’altre la repetició del “ Cant de la Senyera “ amb les prop de 500 persones que van venir al concert, dempeus, i cantant amb nosaltres l’himne que va compondre qui va ser als seus 17 anys, director de la Societat Coral La Lira.

102

Compartir un concert amb la Cobla Sant Jordi produeix una sensació ambivalent, per una banda et sens tan ben acompanyat que cantar al seu costat es fa molt més fàcil i tot flueix millor, però per l’altre cantó és tan agradable sentir-los que et venen ganes de deixar de cantar per escoltar-los

ACTIVITATS

103

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

4 JULIOL

ASSEMBLEA GENERAL En l’Assamblea General, el president Josep Garrell i el mestre Eloi Jover van repassar i valorar les accions i actuacions fetes i varen presentar també les activitats del segon semestre. Es van aprobar els comptes i es va presentar la previsió del nou presupost, finalitzant l’acte amb el torn de precs i preguntes.

104

ACTIVITATS

CONCERT DE SANTA CECÍLIA

23 DE NOVEMBRE

105

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

rganitzat per la Societat Coral La O Unió Santcugatenca amb la col· laboració de la Parròquia de Sant Pere

Octavià i l,Ajuntament de Sant Cugat s’ha celebrat aquest dissabte 23 de Novembre el tradicional Concert de Santa Cecília, en el que hem estat convidats a participar-hi junt amb 4 corals més. El concert, en honor de la patrona de la música va començar a dos quarts de nou del vespre i en ell hi hem participat: La Societat Coral La Unió Samtcugatenca,la Coral Sant Cugat del CMSC, la Coral La Pinya del CEIP Pins del Vallès, la Coral Tianenca i la Societat Coral La Lira. La Lira dirigida per el nostre Mestre Eloi Jover i acompanyats per Diego Lahuerta a l’acordió vam interpretar: A Montserrat, de Josep Anselm Clavé, Damunt la sorra daurada, de Vicenç Oliver, i Per tu ploro, de Pep Ventura. Com a cloenda dos cants comuns: Signore delle cime, de Giuseppe di Marzi i l’Himne de Santa Cecília de Georg Friedrich Handel.

106

El concert, en honor de la patrona de la música va començar a dos quarts de nou del vespre i en ell hi hem participat: La Societat Coral La Unió Samtcugatenca,la Coral Sant Cugat del CMSC, la Coral La Pinya del CEIP Pins del Vallès, la Coral Tianenca i la Societat Coral La Lira.

ACTIVITATS

107

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

30 NOVEMRE

TORROELLA DE MONTGRÍ

ot i que el concert estava previst per T les 6 de la tarda, el Benet Dinares, que estava en contacte amb els amics del cor Viola, va planificar la sortida per tot el dia.

Varem sortir a les 6 del matí i entre cantaires i familiars erem una seixentena, que varem poder gaudir al matí de la fira de la localitat abans d’anar a dinar. El dinar el varem fer a la veïna població d’Ossomort i val a dir que va ser un dinar de germanor dels que sempre

Com a homenatge al mestre Lluís Albert i comptant amb la seva presència, varem interpretar també dues cançons seves 108

fem per estrènyer lligams. Cap a les 5 varem tornar a Torroella per preparar el concert que fariem a l’església de Sant Genís. El concert el varem compartir amb el cor Viola d’aquesta població del Baix Empordá i amb el cor Somaixí de la mateixa població. La Lira, sota la direcció del mestre director Eloi Jover i amb l’acompanyament de l’Artur Regada al contrabaix i del Diego Lahuerta a l’acordió va interpretar entre d’altres, “Per tu Ploro”, “Torruella Vila Vella” i “l’Empordà”. Com a homenatge al mestre Lluís Albert i comptant amb la seva presència, varem interpretar també dues cançons seves, “Placidesa” i “Himne a l’Empordà”. En acabar ens van oferir un petit refrigeri, que varem agraïr dons el dia havia estat llarg i encara ens quedava una bona estona per arribar a casa.

ACTIVITATS

109

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

16 DESEMBRE

ASSAIG OBERT

na vegada més hem tancat l’any U oferint a tots els familiars i amics un assaig obert que és la manera que tenim d’agraïr a tothom l’escalf que ens donen al llarg de l’any.

I quina millor manera de fer-ho, que compartint amb ells al voltant d’unes taules, les viandes preparades per tota la família de la Lira. Previament, però, cal passar el filtre que ens posa l’Eloi fent-nos escalfar veus, fent el gosset, l’helicòpter, ballant, etc.., pas previ per acabar cantant per a tothom, amb una certa dignitat, la peça Tannhauser que creiem va ser ben acollida per tots els presents. 110

Una vegada més hem tancat l’any oferint a tots els familiars i amics un assaig obert

ACTIVITATS

111

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

ANECDOTARI 18 DE GENER

23 DE FEBRER

El dia 18 de Gener vam acomiadar al company Pere Vilarasau Sallés, en un acte religiós que va tenir lloc a l’Església del Monestir, que era plena de gom a gom.

Organitzada per la Federació de Cors de Clavé s’ha celebrat, a l’Auditori de La Salle de Gràcia, la Gala de lliurament dels premis Josep Anselm Clavé del Cant Coral a Catalunya 2018.

Al llarg de tota la cerimònia, i a petició de la família, vam interpretar Jovenívola, La Salve, El Virolai i l’Emigrant.

La Societat Coral La Lira, representada pel seu president Sr. Josep Garrell i el director Sr. Eloi Jover, junt amb altres membres del cor, van estar-hi presents per recollir el premi que ens va ser atorgat en l’apartat de Recuperació Patrimonial, per l’obra” La Revolució “ de Josep Anselm Clavé.

15 DE FEBRER

Amb motiu del traspàs del company Pasqual d’Ossó Matheu, es va celebrar una cerimònia en el tanatori de la nostra ciutat, en el que el Cor de La Lira, en ple, vam cantar per acomiadar-lo, la cançó Jovenívola. També els seus companys del cor del Club Muntanyenc, van voler participar-hi interpretant una peça del seu repertori. Al finalitzar l’acte, i a petició de la família, vam cantar de manera conjunta Va Pensiero de Giuseppe Verdi.

112

26 DE SETEMBRE

Aquest 26 de Setembre vam estar presents en el comiat de la Sra. Carme Bulbena, esposa de qui va ser Mestre de La Lira al llarg de més de 40 anys, Javier Azqueta. La cerimònia va tenir lloc a l’església del Monestir, i a petició de la família, vam interpretar, Jovenívola, La Salve de Millet i El Virolai.

HISTÒRIA DE LA LIRA

1934

1934 els cantaires de La Lira van Lque’any anar d’excursió a Andorra i, a l’igual nosaltres enguany de camí van visitar el Castell de Sant Ferran a Figueres. Els cantaires d’aquell llunyà 1934 eren : Joan Soler, llavors President- Lluis Girbau- J. Benito- Josep Borrat - Vicenç Castanyer- Pere Massana- Ventura Vi-

laró- Miquel Vila- Miquel Rodó- Jaume Reguant ( Director )- Joan Bordas- Pere Xercavins- J. Capel- Isidre MassanaJoan Campmany- Josep MassanaJaume Ferrando- J. Domènech- Gildo Bruix- Vicenç Vicedo- Manel FarrésPere Miró- Manel Bosch, i entre ells algun acompanyant.

113

LA LIRA MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2019

LA LIRA Eloi Jover (mestre)

TENORS

TENORS SEGONS

Joan Artigas

Pepitu Gómez Rivas

Josep Andreu

Eduard Broll

Felip Pavon

Lluís Pérez

Andreu Garrell

Eugeni Auladell

Francesc Planells

Pep Gonzàlez

Eduard Solé

Pepe Pros

Gumersindo Pascual

Vicenç Oteros

Joan Troyano

Jaume Pahisa

Andreu Riba

Francesc Campmany

Josep Sala

Jurek Podlewski

Francesc Civit

Sergi Jiménez

Paco Calero

Joan Puigdomènec Francesc Tortosa Domènech Flotats

114

Diego Lahuerta (acordió)

Artur Regada (contrabaix)

Jordi Roca (fotògraf oficial)

Joaquim Villaronga (serveis especials)

NÚMERO DE CANTAIRES: 53

CANTAIRE MÉS ANTIC: Jaume Pahisa

CANTAIRE MÉS NOU: Salvador Mora

CANTAIRE MÉS GRAN: Jaume Pahisa

CANTAIRE MÉS JOVE: Quim Pla

BARÍTONS

BAIXOS

Josep Castellví

Antoni Gómez

Jordi Farrés

Joan Casajuana

Jordi Franquesa

Benet Dinarès

Alfons Miñarro

Francesc Llamas

Pere Miralles

Manel Moreno

Rafa Reyes

Ramon Grau

Xavier Grau

Pere Vilarasau

Pere Vilarasau (Fill)

Pasqual d’Ossó

Josep Garrell

Joan López

Josep Lluís Ripoll

Quim Pla

Pere Pau Balanyà

Jaume Jané

Jaume Bozzo (Director Adjunt)

Josep Vallès

Salvador Suriol

Pere Royo

Manuel Font

Víctor Monsó

Salvador Mora

115

AGRAÏMENTS ALS COL·LABORADORS: L’objectiu de fer aquesta memòria és recollir totes les activitats que realitzem al llarg de l’any. Per nosaltres és la manera de donar a conèixer a tothom la feina feta però també, i molt important, pensant en el demà, anar preparant el llibre del futur fascicle a fascicle. És per això que no ens cansem mai de donar-vos les gràcies a tots, perquè sense el vostre suport no seria possible.

AGRAÏM LA COL·LABORACIÓ DE: CAL CABALLU PASTISSERIA SÀBAT XARCUTERIA CRISTÒBAL PASTISSERIA LA LIONESA

OBRA DE PORTADA Collage amb totes les portades de les memòries publicades IDEA ORIGINAL Pasqual d’Ossó i Matheu i Joan López Manzanares REDACCIÓ Joan López Manzanares CORRECCIÓ ORTOGRÀFICA Rosa Nadal i Joan Troyano

AGRAÏM TAMBÉ: Joaquim Villaronga per l’aportació de documentació a l’arxiu de La Lira. I a Andreu Garrell per la confecció del Calendari

COORDINACIÓ I RECERCA Joan López Manzanares i Joan Troyano Cussó DISSENY I MAQUETACIÓ Xavier Grau Troyano DOCUMENTACIÓ I DADES Jordi Farrés i Josep Garrell DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Tino Rubio, Jordi Roca, Andreu Garrell TOT Sant Cugat i La Lira IMPRESSIÓ Printcolor www.lalirasantcugat.cat corallalira@gmail.com

www.lalirasantcugat.cat

amb la col·laboració especial de: CATALANA OCCIDENT GELATERIA PROS TOT SANT CUGAT

Federació de Cors de Clavé